Correos Express? No, gràcies

Quan participava setmanalment en un programa radiofònic del Joan Barril que es deia La República, llegia una petita “pastilla” dins la meva secció que es titulava “El viatjant”. Un dia en vaig produir una que es deia “El carter sempre truca dues vegades... al mes”. El tema venia provocat pel fet que a Sant Cugat del Vallès el carter passava esporàdicament i et deixava un grapat de cartes de dies acumulats. Ja feia temps que l’alcalde Recoder es treballava el tema amb Correos, ja que la situació havia esdevingut deplorable. La veritat és que es va arreglar i, ara, Correos a Sant Cugat del Vallès funciona raonablement bé, els horaris són molt convenients i el seu personal és molt amable i eficient. Aquesta, diguem-ne, modernització no ha arribat a Correos Express que és, per dir-ho suaument i de forma educada, un desastre deplorable i ofensiu. 

L’opinió és general, no hi ha amb qui parli que no estigui ofès -ve a ser una mena de Rodalies en versió Miquel Strogoff. La realitat és que, quan faig una comanda de qualsevol producte, sempre reso per tal que l’empresa que utilitzin per fer l’enviament no sigui Correos Express. Però no hi ha manera. Estan per tot arreu, sempre amatents a empastifar-nos amb les seves actuacions típiques del que són en origen: una empresa de funcionaris creada pel franquisme, i que no té necessitat ni de donar les gràcies als que els paguen els salaris ni, per tant, pensar, encara que sigui de forma remota, que existeix una cosa que s’anomena client. 

Les seves malifetes són de naturalesa diversa i, només en el darrer mes, n’he patit diverses. Una, important, va consistir a perdre el paquet que m’havia d’arribar. El proveïdor em va demanar disculpes -li vaig dir que la millor manera de disculpar-se era deixar d’utilitzar Correos Express- i em va tornar els diners. Vaig haver de demanar-ho de nou i, esclar, tot plegat va provocar un retard de deu dies en gaudir del producte. Incidències les que vulguin. Practiquen un clàssic que consisteix a no passar pel domicili i dir que han passat i no hi eres. La darrera vegada ho van practicar tres cops amb el mateix producte. Estàvem dinant i rebem un SMS dient que acabaven de passar per casa i que no hi érem. Colossal! Una altra: t’envien un paquet que dipositen en una d’aquestes bústies que intenten emular les d’Amazon -en versió porró, esclar- però, quan hi vas, el producte no hi és! Aquesta és molt bona, i alguns mags donarien diners per poder practicar una tècnica de la desaparició tan depurada. Tot això no són pas imaginacions. M’ha passat a mi. 

"Practiquen un clàssic que consisteix a no passar pel domicili i dir que han passat i no hi eres"

Les seves malifetes no acaben aquí, i demostren que el problema està dalt de tot, esclar. Res funciona. Per exemple, reps un missatge advertint-te que passaran i, que si ho desitges, pots modificar les condicions de lliurament. Però resulta que, quan accedeixes a la pàgina corresponent, d’entrada t’exigeix picar el codi de seguiment -que ja no saps, ja que figurava a la pàgina web anterior i, per tant, te l’has d’apuntar- per dir-te, tot seguit, quan l’has introduït, que aquell producte no permet modificacions. Hop! Només fa falta que aparegui una cara del Joker titllant-te d’idiota per haver picat altre cop. I és que a Correos Express són molt de la broma. 

En aquesta vida, però, tot té explicacions. I si ho busquen, trobaran que així com les empreses de missatgeria -o de moltes altres coses- tenen al capdavant un directiu amb una certa experiència i que intenta donar un servei raonable -altrament el despatxarien-, aquí no. Perquè, mira per on, el president de Correos té en el seu currículum ser del PSOE des que, gairebé, va néixer. I, lògicament ha hagut sempre de lluitar amb el mercat: Assemblea de Múrcia, Senat, Congrés de Diputats, Ministeri de Transports i, atenció!, Paradores Nacionales, aquesta multinacional hotelera on, en ple estiu, són capaços de servir-te favada asturiana a Palma de Mallorca. Bé, el d’ara és del PSOE, però tranquils, d’aquí a un temps hi haurà canvis transcendentals a Correos: nomenaran un nou president d’un altre partit si el govern espanyol canvia de color. 

"Així com les empreses de missatgeria tenen al capdavant un directiu amb una certa experiència i que intenta donar un servei raonable, aquí no"

Conclusió: Tots seríem molt més feliços si tanquessin Correos Express i deixessin a la gent viure feliç fent la seva feina. En un món just, no només poden ser acusats de molestar i amargar la vida de la gent. També ho podrien ser denunciats per estafa -cobrar per un servei que no donen-. I, en el límit, fins i tot podrien ser acusats de delicte d’odi... al client.