Una setmana brillant per al 'lobby' 3T

Quan un govern no té un programa clar i el suport dels seus socis no està integrat en aquest programa, les actuacions governamentals esdevenen erràtiques. Els diferents diccionaris defineixen erràtic com un comportament imprevisible, que no segueix un camí cert. El que no detallen els diccionaris és una qualitat que es desprèn del comportament erràtic. I és que un comportament erràtic comporta, per definició, que uns actes puguin ser contradictoris amb altres propis comportaments. És a dir, uns cops s’actua dient que cal fer una cosa per una necessitat determinada, i altres es fa exactament el contrari. Depenent les demandes dels socis dels quals es depèn.

A més a més, quan un govern es troba en la situació que he definit, pateix una característica molt perjudicial: és dèbil. I un govern dèbil és víctima de totes les pressions i influències. Aquest és el cas dels governs espanyol i català. Qui dia passa, any empeny. En el cas del govern català ens trobem amb una característica addicional: el país és prim i petit. Vull dir que una cosa és el lobby industrial que pressiona el govern francès o alemany. I una altra és el lobby 3T que pressiona el govern català: Turisme, Terrasses, Taxi. Volen un lobby més ridícul? Aquesta setmana passada hem patit una bonica mostra d’aquesta ridiculesa. Junts, PP i Vox han cedit al lobby turístic. El fet ha constituït una oportunitat per, de pas, practicar un dels esports més apreciats dels polítics hispans: insultar la intel·ligència del contribuent. Els PSOE i els Comuns han practicat allò que el món anglosaxó qualifica de “tit for tat” (canvi de cromos) amb un refinament: el perjudicat és el contribuent.

"Un comportament erràtic comporta, per definició, que uns actes puguin ser contradictoris amb altres propis comportaments"

Tornem a topar amb la taxa turística. El sector turístic —que, de fet, no necessita turisme de qualitat, sinó empresaris de qualitat— considera la taxa turística una mena de monstre. Sempre s’han queixat d’aquesta taxa. Recorden el que va costar implantar la primera, que consistia en un ridícul euro per nit? Doncs l’empresariat turístic continua estant a l'altura. L’oposició a aquesta taxa ja diu molt del sector. Si algú s’imagina que el turista deixarà de venir per uns quants euros al dia, hauria d’imaginar-se, de pas, la mena de turista de què estem parlant. És a dir: el turisme que no necessitem. Facin-se vostès la pregunta: cancel·laran un viatge perquè al país on van els cobren uns quants euros com a taxa de pernoctació? El sector ha aconseguit retardar l’entrada en vigor de la taxa turística fins després de l’estiu fent pressió a Junts, PP i Vox. Salvats!

Aquest fet, de per si, ja hauria de donar-nos prou informació sobre el sector turístic català. Però la cosa no s’atura aquí. Resulta que els Comuns s’han enfurismat. Lògic. I com se’ls ha fet callar? Doncs destinant 60 milions més per a polítiques d’habitatge, que sortiran d’un crèdit. I un es fa diverses preguntes. Primera: si el govern no tenia previst destinar aquests 60 milions a habitatge, és que, en teoria, no feien falta. O sí? Aleshores, ara sí que fan falta? Sembla, per a més inri, que 60 són, aproximadament, els milions que s’esperava recaptar de la taxa turística. Missatge doble al cervell del contribuent: no només no ingressarem 60 milions, sinó que, de la teva butxaca, en traurem 60 per acontentar els nostres socis. Missatge: el que no fa el sector turístic, ho pagues tu. No ho troben genial?

"Missatge doble al cervell del contribuent: no només no ingressarem 60 milions, sinó que, de la teva butxaca, en traurem 60 per acontentar els nostres socis"

Per si el lobby 3T no estava prou content, el govern català i el seu Parlament continuen encaparrats que Barcelona sigui una de les poquíssimes ciutats del món on Uber no té cabuda. No pas per cap motiu elevat, no es pensin. Simplement que hi ha un sector del taxi barcelonès que s’ha erigit en governant del transport individual de la ciutat utilitzant el Mobile World Congress com a xantatge. Bravo!

Bé, una setmana brillant per al lobby més poderós del país. Aquell que ajuda a fer créixer la població per sobre del creixement del PIB. Qui pogués formar part dels països on els lobbies mouen milers de milions i condicionen llocs de treball d’una certa categoria! Nosaltres, esclar, tenim els lobbies a la mida de les nostres ambicions i que, per tant, viuen amb quatre ossos de pollastre.