Més enllà de la decadència del dòlar

20 de Setembre de 2025

El dòlar és la gran moneda internacional. L’any 1945, després de la Segona Guerra Mundial, en els acords de Bretton Woods signats pels països aliats, es va establir un nou ordre econòmic mundial. Un dels acords va ser que el dòlar seria la moneda bàsica de referència mundial i que tindria la garantia de la Reserva Federal dels EUA. L’any 1973, a causa d'una elevada inflació, el president Nixon es va veure obligat a suspendre la convertibilitat del dòlar en or.

En ser nominat Donald Trump president dels EUA per segona vegada tot canvia. Amb la seva política de "Primer Amèrica", Trump ha fet desaparèixer l’ordre econòmic liberal basat en el lliure comerç i els acords i col·laboració internacional. Ara, els EUA, abusant de la seva força com a gran potència, estan imposant els seus interessos i la seva llei al món.

"Amb el temps, a mesura que els països es vagin ressituant, els EUA aniran perdent aliats i el pes de la seva economia i la confiança en els EUA es reduiran"

Els països es veuen obligats a adaptar-se a la nova situació i a protegir la seva economia i els seus ciutadans. No és fàcil, especialment pels països econòmicament i financerament més febles als quals Trump ha imposat elevats aranzels, de fins a un 50%. Aquests països exportaran molt menys als EUA, fet que desestabilitzarà la seva l’economia, incloent-hi el risc de fer fallida, cosa que pot desestabilitzar els mercats finances internacionals.

Inicialment, pot fer la sensació que les mesures preses –com abaixar els impostos, posar alts aranzels, obligar a produir als EUA o a comprar-hi productes– i la forta disminució del dèficit comercial americà que comportaran, seran molt beneficioses per l’economia americana. Els mercats financers així ho mostren.

Tanmateix, amb el temps, a mesura que els països es vagin ressituant, els EUA aniran perdent aliats i el pes de la seva economia i la confiança en els EUA es reduiran. En definitiva, s’aniran aïllant i perdent la seva influència i es qüestionaran els privilegis que tenen en organismes mundials com el Fons Monetari Internacional o el Banc Mundial i el paper del dòlar com a moneda de reserva mundial. A més, l’aprovació de la llei “Gran i Bonica”, que rebaixa fortament els impostos, afegirà en els pròxims deu anys 3,3 bilions de dòlars al ja elevat deute públic i el situarà en 40 bilions de dòlars.

Les incerteses derivades de l'estil de fer política del president Trump, l’empitjorament del panorama fiscal dels EUA, el trencament de les aliances internacionals, les guerres aranzelàries, la posada en qüestió de la independència de la Reserva Federal i les polítiques liberalitzadores del sector financer fan augmentar les preocupacions sobre la inflació, la competitivitat de les empreses i la sostenibilitat del sistema econòmic mundial basat en el dòlar.

"L’evolució de la pèrdua de pes del dòlar en el sistema financer serà lenta"

Tot plegat està provocant un gran desconcert i inseguretat en el món financer internacional. Els inversors poden perdre la confiança en l’economia americana i en el dòlar. Això no obstant, l’evolució de la pèrdua de pes del dòlar en el sistema financer serà lenta, ja que no és fàcil trobar alternatives inversores al dòlar o a valors americans i substituir-los per altres opcions.

Com evolucionarà la situació dels EUA i quins seran els efectes sobre l’economia i la política mundial? Caldrà esperar un cert temps per veure’n els efectes reals, però tot sembla indicar que anem cap a un món en el qual les institucions internacionals seran molt febles, dominarà la llei del més fort i els ciutadans i la democràcia en seran els perdedors.