El minso pressupost de la UE 2028

La UE ha iniciat el debat sobre les prioritats pel període 2028-2034 i com s’hi assignen els recursos financers. Als reptes ja coneguts de transició climàtica i digital, l’impuls a les noves tecnologies, la competitivitat, la seguretat o la gestió de la migració, caldrà afegir-hi nous reptes: la guerra comercial amb els EUA; la defensa i reconstrucció d’Ucraïna; la creixent competència de la Xina; el conflicte a l'Orient Mitjà; el desastre humà de Gaza; o l'auge de l'extrema dreta. Per si no n’hi ha prou, cal pagar el deute de la covid-19 i els països augmentar el pressupost de defensa per arribar el 5% del PIB l’any 2035.

 La Comissió Europea ha proposat com a Marc de Finançament Multianual 2028 -2034 un pressupost d'1,816 bilions d'euros. Suposa l'1,26% del PIB de la UE. El problema és que la UE està assumint més funcions, i no s’hi traspassen els recursos per complir-les. La comparació és escandalosa. Per exemple, el pressupost de França és 57% del seu PIB i el d’Alemanya el 48%.

Les grans partides del pressupost 2028-2034 són els "Plans Nacionals i Regionals", que inclou la cohesió regional i la Política Agrícola Comuna (PAC), que es redueix considerablement, el "Fons de Competitivitat", "L'Europa Global", que inclou al desenvolupament i assistència als països veïns, "altres" programes, com ara el desmantellament nuclear, el programa Erasmus i la partida destinada al rearmament que quintuplica la xifra actual. Una novetat és que Brussel·les vol controlar millor els diners i centralitzarà els fons a través dels Estats, en perjudici de les regions.

Molts són els observadors que opinen que el pressupost previst és totalment insuficient. Dragui en el seu informe per reactivar la competitivitat econòmica d'Europa ja demanava 800.000 milions d'euros anuals addicionals entre els sectors privat i públic. Un estudi recent del prestigiós centre de pensament Bruegel, opinava que el pressupost s'hauria de situar entorn del 2% del PIB de la UE. 

Un estudi recent del centre Bruegel apuntava que el pressupost s'hauria de situar entorn del 2% del PIB de la UE

El primer gran debat serà decidir quin ha de ser s’importa global del pressupost i després com es distribueix en el diversos programes. Sembla clar, que els recursos inicialment previstos no seran suficients, i, com els acords s’han d’aprovar per unanimitat, portarà a una dura lluita i amenaces de bloqueig per part dels països. La solució seria menys traumàtica si es disposes de més recursos. D’on podrien sortir? Segurament, d’una combinació entre retallar alguns dels programes actuals, incrementar les aportacions dels estats membres, recórrer a l’endeutament o augmentar els impostos propis de la UE. Res no és fàcil. Molts països ja han de reduir el dèficit i endeutament per complir les regles fiscals de Brussel·les, i a més han de destinar recursos al rearmament. Una possibilitar fora que la UE s’endeutés creant un fons comunitari destinat a algunes de les prioritats esmentades. Potser la creació dels impostos comunitaris ofereix més possibilitats.

Si no es disposa de més recursos hi haurà molta frustració i es corre el risc que els països retallin el finançament destinat als programes socials i a inversions. Com diu l’expresident del BCE Mario Draghi,: "Hem arribat al punt en què, si no actuem, haurem de comprometre el nostre benestar, el medi ambient o la nostra llibertat".