Exdegà del Col·legi d’Economistes de Catalunya

Una nova era per a la Unió Europea

15 d'Agost de 2025
Francesc Raventós | VIA Empresa

Donald Trump vol fer “Amèrica Gran” sense importar-li si perjudica els altres pobles. Per aconseguir-ho, ha decidit usar la seva força: per imposar aranzels i així corregir el dèficit comercial dels EUA; per obligar a fer fortes inversions als EUA i fer-los pagar la despesa en defensa -fet que també beneficia als EUA-, o bé per debilitar les institucions globals multilaterals, ja que ell se sent fort i vol negociar país a país.

 

En la negociació de l’aranzel dels productes de la Unió Europea (UE) que s’exportin als Estats Units, ha imposat un aranzel del 15%. La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ho ha hagut d’acceptar per evitar mals majors, però ha estat criticada per la falta de fermesa en la negociació. Tanmateix, la imposició de Trump va més enllà: la UE ha hagut d’acceptar que les empreses europees inverteixin 500.000 milions de dòlars als EUA, i hi comprin gas natural per 750.000 milions de dòlars i una gran quantitat d’armament.

Si bé la imposició d’un aranzel del 15% és criticable, si el comparem amb els imposats als altres països no sembla tan greu. Sí que ho són, però, els acords complementaris de comprometre les empreses europees a invertir als EUA, donat que a part de no poder fer-ho, perjudicarà les inversions dins de la mateixa UE. També ha previst que els governs compraran una gran quantitat d’armament a empreses americanes, quan el que convindria és potenciar la indústria de defensa europea.

 

Aquesta negociació ha mostrat la feblesa de la UE, una Unió de 27 estats que requereix un acord unànime per a les decisions importants. I per si no n’hi hagués prou, s’ha evidenciat també l’alta dependència que la UE té d’altres països. Comercialment, la UE depèn molt dels EUA, ja que n’és el principal client, i en defensa també en depèn mitjançant l’OTAN. La UE també és dependent de tercers països en molts altres aspectes com l’energia, les altes tecnologies, les terres rares, o el gran dèficit comercial que té amb la Xina. Aquesta alta dependència d’altres països ha estat denunciada per Mario Draghi i Enrico Letta en els seus importants informes sobre el futur de la UE.

Al bell mig d’una lluita entre titans -els EUA i la Xina- per l’hegemonia mundial, no és fàcil decidir quin és el camí que la UE ha de seguir. El repte més urgent és avançar en la integració europea i trobar alternatives que permetin evitar que les decisions s’hagin de prendre per unanimitat.

"Només la resistència individual i col·lectiva, pressionant al poder perquè aturi aquesta bogeria, ens pot portar a recuperar l’esperança en el futur"

En paral·lel, cal teixir noves aliances comercials i tecnològiques amb altres països o organitzacions de països, impulsar l’educació, la recerca i les noves tecnologies i reduir dependències de tercers. Així, per exemple, en el camp de l’energia cal continuar impulsant a fons l’ús de les energies renovables per reduir les importacions de petroli i gas.

El món ha entrat en una nova era que porta, entre altres aspectes, a una reducció del comerç mundial -cosa que frena l’economia-, l’augment de la inflació, un fort rearmament dels països, un empitjorament de la qualitat de vida i un augment de la desigualtat social. Un planeta en què dominen el més fort, el desconcert i la inseguretat. Només la resistència individual i col·lectiva, pressionant al poder perquè aturi aquesta bogeria, ens pot portar a recuperar l’esperança en el futur.