Desmitificant els premis Nobel

Imagineu que, en algun moment remot de la meva vida, em faig immensament rica. Guanyo molts i molts diners, molts més dels que seré capaç de gastar en tota una vida, molts més dels que qualsevol persona pot arribar a necessitar mai. Guanyo tants diners que em sento fastigosament rica, i penso que hauria de fer alguna cosa bona per a la humanitat. Tinc un d’aquells moments de milionària amb mala consciència en què considero que he de retornar una part de la sort financera que he tingut. Penso durant setmanes de quina manera puc gastar aquests diners, a on els puc invertir perquè tinguin sentit i contribueixin a fer del nostre món un lloc millor per viure.

Potser podria construir escoles, potser donar diners a alguna organització que ja faci una bona feina. Al final, m’inclino per una proposta molt més original: impulsar uns premis en unes categories que considero essencials per al progrés de la humanitat i atorgar-los anualment a les persones que trobi més rellevants. A més, per garantir que el meu llegat perduri després de la meva mort, crearé un comitè que vetlli per la seva continuïtat. Les categories les trio jo segons el que em sembla, aconsellada per algunes persones que em diran si és o no una bona idea. Finalment, decidim que seran: Física, Química, Medicina, Literatura, Pau i Economia. Us sona?

Si vols saber-ne més

 

   

Ariadna Romans-Síntesi

Això mateix és el que va fer Alfred Nobel, un científic, inventor, enginyer, escriptor i industrial suec que va viure del 1833 al 1896. Si bé la seva carrera científica va ser prolífica, se’l coneix i reconeix sobretot com l’inventor de la dinamita. Va néixer en una família d’Estocolm envoltada d’enginyeria i invencions, i va viure en diferents països al llarg de la seva vida (una cosa poc comuna en aquell moment), entre ells Itàlia, França i Rússia. Va patentar més de 350 invents i va generar una gran fortuna vinculada a la indústria dels explosius i l’armament, especialment arran de la comercialització de la dinamita (patentada el 1867).

També parlava cinc idiomes, i es diu que el seu interès per la humanitat va ser influït per la seva amistat i correspondència amb la pacifista Bertha von Suttner, que durant un temps va ser també la seva secretària. El rumor diu que ella va influir notablement en la seva visió sobre la pau i en la creació del premi en aquesta categoria. Tot i l’èxit dels seus descobriments, en una ocasió se’l va descriure com “el comerciant de la mort”. Aquesta afirmació el va colpir profundament, i va decidir que, per retornar alguna cosa positiva a la humanitat, crearia aquests premis.

"La legitimitat dels Nobel sembla inamovible. S’assumeix que, pel fet de ser establerts per una persona ja morta i atorgats des d’un país com Noruega, són dels més prestigiosos"

Avui dia, la legitimitat dels Premis Nobel sembla inamovible. S’assumeix que, pel fet de ser uns premis establerts per una persona ja morta i atorgats des d’un país percebut com a neutral com Noruega, aquest reconeixement és un dels més prestigiosos que pot rebre qualsevol persona. En els darrers mesos, especialment arran del Premi Nobel de la Pau, s’ha parlat molt de la injustícia que representa que persones com Donald Trump siguin nominades. En primer lloc, cal destacar que Donald Trump no és la pitjor figura que s’ha considerat mai per a un premi d’aquest nivell. I, en segon lloc, que la legitimitat dels Premis Nobel és, en realitat, una legitimitat construïda.

Al cap i a la fi, són uns premis que es decideixen des d’un despatx de la Universitat d’Oslo, sense cap barem universal que determini qui és o no mereixedor del guardó. Sí, ofereixen diners, prestigi i suport en molts casos, han honorat persones d’enorme rellevància, però també n’han premiat d’altres que, segons moltes opinions, no ho mereixien. Fins i tot hi ha guardonats que no han anat mai a recollir el premi. I si no, podem preguntar-li a Bob Dylan, a veure quan pensa passar a buscar el diploma. Els Premis Nobel són això: uns premis molt reconeguts i ben dotats econòmicament, però també el resultat d’un multimilionari amb remordiments que va voler fer alguna cosa de profit. No ens confonguem ni els mitifiquem: guanyar un Nobel pot voler dir-ho tot per a algunes persones, però també pot no voler dir res per a d’altres. Potser la pregunta que ens hauríem de fer no és qui guanya els Nobel, sinó per què els considerem tan importants.