Una dona al seu aire

10 de Setembre de 2025

Fa pocs dies ha acabat l'última temporada de And just like that, la sèrie que mostra què ha passat uns anys després del final del celebrat Sex and the City, una sèrie de televisió que ha acompanyat a milions de dones a tot al món en què és això que ens han venut com la vida d’una dona independent. Si bé qüestionable en molts aspectes, la sèrie ha estat al dia de les noves tendències del moment i ha procurat interpel·lar els canvis socials que han anat produint-se al llarg dels anys d’absència de continuïtat de la sèrie.

Un dels personatges que més ha canviat en aquests últims anys és el de la Carrie, la protagonista escriptora que es gasta tots els diners que té en sabates Manolo Blahnik i que viu una vida opulenta i d’excessos en una Nova York contemporània escrivint una columna al diari a la setmana. Els números, no cal dir-ho, costen de sumar. Però a And Just Like That, a diferència de la sèrie original, trobem una dona madura i ben posicionada, que ha escrit llibres i que es troba immersa en escriure la seva primera novel·la. És una dona elegant, però que ha viscut, recentment enviudada d’un amor que, després de mil aventures, anades i vingudes i escenes de completa tortuositat emocional, ha estat el seu company de viatges i felicitat en l'última dècada.

Un cop mort es retroba amb un amor de joventut, però la història oblida, però no perdona i veurem ben aviat que aquest amor li porta més maldecaps que bonances. El començament de la sèrie és, així, la substitució d’un home per un altre, intencionadament contraposats i que complementen a la dona de diferents maneres. Al mig de la tercera temporada apareixerà un famós escriptor que acabarà de tancar el cercle de les mil distraccions que farà Carrie Bradshaw, famosa i influent escriptora, caigui un cop més als braços apassionats d’un home.

Per què la dona independent, intel·ligent i contemporània, feta a si mateixa a mida i semblança del que ella vol, que es vesteix a l'última moda i ha assolit un nivell de riquesa que li permetrà no haver-se de preocupar mai més de res a la vida, sempre es troba, inevitablement, embolicada amb les peripècies d’un home? Per què, a més, en la major part de les vegades, ella deixa, sense voler-ho, que ell la defineixi i modeli tan bé?

"Cada cop més implícita i camuflada, ens continuen dient que una dona no és exitosa si no té un home al costat"

Carrie pot semblar superficial a estones, però repeteix patrons que totes, absolutament totes nosaltres, hem emulat en alguna ocasió. Perquè totes, encara, i per molt que intentem que no sigui així, vivim en un cavall amb un peu a la sella de la postmodernitat i un altre a la sella dels valors tradicionals que, de manera cada cop més implícita i camuflada, ens continuen dient que una dona no és exitosa si no té un home al costat.

Per això el final de la sèrie, per mi inesperat, és absolutament revolucionari. En un context social com el que ens trobem avui, on els valors tradicionals tornen amb força per brindar-nos una certa sensació de certesa, és important repetir-nos els mantres que tant ens ha costat aprendre en els últims anys: una dona sola és una dona al seu aire, no una dona trista, fracassada o traïda per les seves pròpies circumstàncies.

Una dona sola pot ser feliç. Una dona sola és poderosament transformadora per les generacions de dones que vinguin i vegin que, si bé estar en parella pot ser molt bonic, com mostren els personatges de la Charlotte o la Lisa, també pot ser rellevador entrar a casa, desconnectar l’alarma, abraçar al gat, posar un vinil i passar-te la nit ballant i menjant un pastís. Amb tu mateixa. Al teu aire. Sense que faci falta res més.