Sobre el bé, el mal, el normal i el sentit comú

La idea del bé i del mal ha estat àmpliament discutida en les aules i despatx de filosofia. Hem tingut múltiples situacions en les quals s’esborrava la idea del que és bo i és dolent, es reflexionava sobre el valor real del bé i el mal, o es pensava a qui servia aquesta diferència. Alguns, fins i tot, van afirmar que aquests valors morals són construccions socials al servei del que anomenem hegemonia cultural i sentit comú. Antonio Gramsci, filòsof i teòric marxista italià, va ser un d’ells.

L’hegemonia cultural, per Gramsci, és el domini d’una classe que imposa la seva visió del món com a sentit comú universal. No es basa només en la força, sinó en el consens, fent que les idees dominants semblin naturals i legítimes per a tota la societat. Així, el sentit comú depèn de qui domina l’hegemonia, així com les transformacions es produeixen quan aquesta hegemonia passa d’uns valors a uns altres.

Si vols saber-ne més

 

   

Ariadna Romans-Com s’ho pot permetre, això, la gent d’aquí?

 

Per exemple, és part de l’hegemonia cultural que les famílies necessiten un cotxe, o que les dones cuinen i els homes treballen, o que les persones primes són més boniques que les grasses. Totes aquestes assumpcions que moltes vegades es relacionen directament amb “el que és natural”, “normal” o “de sentit comú” són, en realitat, construccions culturals.

Un cop revelada aquesta silenciosa co-optació del que considerem com a normal, veiem com no només allò que hem considerat sempre bo i dolent no només no té aquesta certesa categòrica que li havíem donat fins ara, sinó que sempre ha depès d’un context molt específic, d’unes circumstàncies ben establertes. Això no vol dir relativisme: vol dir comprensió d’uns valors escollits i d’uns pactes socials que, fins ara, potser no havíem qüestionat. Perquè malgrat que tota societat requereix un grau de llibertat, també necessita unes normes, i és important que, encara que construïts, tinguem unes normes del joc. Si més flexibles o més dures ja és una decisió que hem de prendre socialment. 

"En la nostra societat hi ha molts valors morals que encara resten d’un temps on la religió era el patró moral de conducte general"

El mateix Gramsci assenyala que, en el sentit comú també hi ha contradiccions i rastres de cosmovisions alternatives. Per exemple, en la nostra societat hi ha molts valors morals que encara resten d’un temps on la religió era el patró moral de conducte general. Així, ser capaç de crear una forma de consciència crítica capaç de qüestionar l’ordre establert no només disputa aquest terreny i transformar-lo en emancipacions, sinó també reconfigurar el que ens sembla bé i adaptar-lo a com volem que s’organitzi el nostre sistema de prioritats.

En un moment com l’actual, de foscor i violència, on el món sembla que està dominat només per aquells que fins ara només han fet el que hem entès com a “mal”, hem de recordar sempre que el sentit comú és només una construcció i que, justament per aquesta essència, podem transformar-la. Que no és normal ni acceptable produir massacres, que no és lícit explotar a milers de treballadors del sud global, que la guerra i la violència no són formes humanes de viure. En un moment en què la fragilitat es mostra tan explícitament, potser és aquest el moment en què podem trencar amb l’hegemonia i qüestionar el que, fins ara, hem entès com a normal.