Enamorem-nos del futur per connectar amb la generació Z

Les organitzacions avui tenen la sort de comptar amb quatre generacions que conviuen juntes a l’entorn de treball. Això és una gran oportunitat i també un repte. Els equips diversos, quan es treballa la cultura inclusiva i les generacions interactuen, ofereixen capacitat exponencial d’innovar, de crear un bon clima de treball i engagement, de tenir millors resultats de negoci, etc.

Però també és un repte que les quatre generacions s’enriqueixin entre elles sense biaixos, conscients o inconscients. Cal fomentar que hi hagi una comunicació i connexió real entre persones. Cal trencar barreres i donar pas a la generació Z, els joves nascuts entre 1995 i l’any 2000 que s’han incorporat en els darrers temps al context laboral.

Una generació que marca un nou pas i noves normes. Que no obeeix a la jerarquia i al “perquè sempre s’ha fet així”. Que exigeix influir, aportar, créixer. Demanen conversa i estímuls constants, organitzacions flexibles i transparents. I que, contràriament al que es diu, tenen un profund compromís... amb les seves conviccions. Si l’organització no és permeable a la seva influència, marxen. No hi pot haver expressió de coherència més gran.

"La generació Z demana conversa i estímuls constants, organitzacions flexibles i transparents, i tenen un profund compromís amb les seves conviccions"

Per connectar amb la generació Z hem de fer l’exercici d’enamorar-nos profundament del futur. Per fer-ho, cal evolucionar els models de lideratge a la confiança, l’escolta, l’exemplaritat, d’humilitat i la conversa. Les generacions més sèniors (boomers, ens diuen) podem caure en el parany d’estar més pendents del passat que del que vindrà. Més connectats amb conservar i ensenyar que amb l’oportunitat i explorar o aprendre.

Les quatre generacions tenim moltes coses en comú: volem generar impacte positiu, volem aprendre i desenvolupar-nos, volem ser escoltats i reconeguts, connectar amb propòsit i generar llegat. És molt més el que ens uneix que el que ens separa. I obrir-nos a qui és diferent, obrir-nos al canvi és el camí més estimulant, per a les persones i per a les organitzacions.