L'escletxa entre la IA i la resta
24
de Novembre
de
2025
Hi ha qui pensa que amb la intel·ligència artificial podrà semblar més llest i treballar molt menys. Que errada que va aquesta persona…
Que ChatGPT li farà totes les anàlisis, que Midjourney li farà les fotos i que, amb quatre prompts ben posats, semblarà un geni. Però l’experiència demostra que la tecnologia no millora ningú: només amplifica el que ja hi ha. Un bon professional amb IA és més eficient; un mediocre amb IA és simplement un mediocre més ràpid.
"L’experiència demostra que la tecnologia no millora ningú: només amplifica el que ja hi ha"
El truc està en qui sap mirar el que li ofereixen. Entrenar la vista a identificar aquelles petites escletxes de talent i saber-les detectar a temps per potenciar-les. És com si diguéssim que els ordinadors fan millor cal·ligrafia que molta gent a mà: error garrafal. No és comparable. Però algú amb ull per dibuixar sabrà tractar les imatges digitals amb més bon gust que algú que només pica lletres en un teclat. És com donar un Ferrari a qui no sap conduir. No guanyarà la cursa, i potser farà que la resta surti de pista. I aquest és el risc que correm amb la nova onada d’automatitzacions intel·ligents: confondre la facilitat amb talent.
No em cansaré de repetir-ho: La IA no és màgica, necessita bons pilots.
Si vols saber-ne més
La IA no democratitza la intel·ligència, com alguns proclamen, sinó que en potencia les diferències. Qui ja té curiositat, esperit crític i capacitat d’aprendre en pot treure profit. Qui només vol fer veure que en sap, queda més en evidència que mai. Perquè el que abans era un text fluix ara serà un text fluix generat amb IA. I això es nota a mil anys llum. Tenim la mirada entrenada.
De fet, la IA no substitueix el pensament: el necessita. Saber formular bones preguntes, interpretar respostes, revisar biaixos, connectar idees... tot això continua sent feina humana. Les màquines poden ajudar-nos, sí, però no poden pensar per nosaltres… i ningú posa tants guions llargs —de moment.
"La IA no democratitza la intel·ligència, com alguns proclamen, sinó que en potencia les diferències"
La paradoxa és que molts utilitzaran aquestes eines per estalviar-se pensar, quan precisament serveixen per pensar millor, i necessiten algú que pensi per elles. Algú tindrà una crossa per continuar sent coix, i d’altres la utilitzaran de trampolí.
La intel·ligència artificial no farà més intel·ligents als mediocres. Només farà més evidents els que no tenen res a dir. I potser aquest serà, en el fons, el seu gran servei a la humanitat: fer valdre la intel·ligència natural, que continua sent la més escassa de totes.