Quan la IA fa “pop”

22 de Setembre de 2025

Diuen que la història es repeteix, i amb les noves tecnologies ja en portem unes quantes per veure-les venir.

L’any 2000, les empreses puntcom pujaven a la borsa com un coet. El Nasdaq va quintuplicar el seu valor entre 1995 i 2000 i va arribar als 5.048 punts, però en els dos anys següents, l’índex va perdre un 77% del seu valor i milers d’empreses van desaparèixer. Era la bombolla de les puntcom i molts en parlen com la primera gran crisi d’Internet. Una gran quantitat d’empreses van desaparèixer, però els humans que no teníem negocis a la xarxa vam seguir fent servir Internet com si res. De fet, empreses supervivents com Amazon o eBay van créixer sobre les cendres d’algunes altres i van construir el que avui és l’economia digital que coneixem.

El 2025, canviem les puntcom per la IA i el patró comença a ser similar. Les xifres parlen soles: el 2024 les startups d’intel·ligència artificial van aixecar 110.000 milions de dòlars, un augment del 62% respecte a l’any anterior. Només en la primera meitat d’aquest any, ja s’hi han destinat 49.200 milions en GenAI, més del doble que el 2023. I això sense comptar la pluja d’inversions astronòmiques: OpenAI amb 40.000 milions, Anthropic amb 3.500 milions... i així fins a més de 370 unicorns d’IA valorats per sobre del bilió de dòlars en conjunt. La bombolla no és virtual: és un Excel ple de zeros a la dreta.

El problema és que la realitat no acompanya les promeses. Segons un estudi del MIT publicat aquest 2025, el 95% dels projectes d’IA generativa no generen ingressos ni milloren la productivitat. És a dir, molt soroll, molta demo espectacular, però poca transformació real. Els agents d’IA resolen, en el millor dels casos, un 24% de les tasques d’oficina. La resta es queda en el calaix de les bones intencions. Sam Altman, CEO d’OpenAI, ho va dir sense embuts: “Algú acabarà cremat”. Traducció: prepareu-vos abans d’acabar l’any.

"Segons un estudi del MIT publicat aquest 2025, el 95% dels projectes d’IA generativa no generen ingressos ni milloren la productivitat"

Ara bé, no confonguem els ous amb els cargols. De la mateixa manera que el col·lapse del 2000 no va matar Internet (només va netejar l’escenari d’empreses que no funcionaven), la possible explosió de la IA no farà desaparèixer aquesta tecnologia. Al contrari, el que quedarà serà més sòlid, i espero, segur.

Ara per ara, les grans plataformes hi estan abocant recursos sense fre: només els gegants tecnològics preveuen gastar 402.000 milions de dòlars en IA el 2026. És el moment de l’acceleració i ho saben. Aquesta no és una moda, és una infraestructura que ha vingut per quedar-se.

El que veurem, igual que fa vint-i-cinc anys, és un darwinisme empresarial en directe. Caçadors de subvencions públiques i visionaris del PowerPoint desapareixeran. Sobreviuran els que realment aportin valor: en salut, en ciència, en logística, en educació… I com va passar amb Amazon després del 2000, alguns dels actors que avui semblen petits poden convertir-se en els gegants del demà.

És per això que el que Pep Martorell, a qui no se’l pot posar en dubte sobre conèixer el passat, present i futur de la IA, deia sobre els grans supercomputadors a Europa és tan important: “Avui cap investigador europeu queda fora de la competició científica per manca d’accés a recursos de supercomputació i IA.(...) No dotar-se d’aquest tipus d’infraestructures significa condemnar la comunitat investigadora a no poder competir".

"Com va passar amb Amazon després del 2000, alguns dels actors que avui semblen petits poden convertir-se en els gegants del demà"

La lliçó és clara: les bombolles esclaten, però les tecnologies útils persisteixen. Ningú va deixar d’enviar correus electrònics perquè un grup nombrós d’empreses del sector de les puntcom fes fallida. I ningú deixarà d’utilitzar IA perquè caigui un (o més d’un) unicorn. La diferència és que, quan aquesta bombolla faci pop, els que sobrevisquin no només hauran canviat la manera de treballar de tothom: hauran canviat les regles del joc per dirigir-les ells.