Europa no és el Far West

Avui, en aquesta banda de l’hemisferi, dir cinema és dir Hollywood. Però no sempre va ser així: hi va haver un moment en què dir cinema era dir Europa, més concretament, Lió —a cals Lumière— i Leeds, a cals sogres d’Auguste Le Prince. Segur que els primers us sonen com a inventors del cinema i els segons… de res. I malgrat tot, Le Prince és l’inventor del cinema. Ho sabem perquè se’n conserva un filmet seu de 1888, que es va perdre i no es va recuperar fins a la dècada de 1930, massa tard per canviar els llibres d’història. Una cosa semblant li va passar al mateix Le Prince, que va desaparèixer en un tren quan anava a patentar el seu invent a París. Segurament és per això que en sabem tan poca cosa.

Hi ha un documental de 1990, The Missing Reel, que n’intenta reconstruir els fets. El documental s’ha distribuït poc perquè un dels que surt retratat és Edison, l’inventor, entre altres, del fonògraf i del kinetoscopi l’any 1891, abans que els Lumière publiquessin el cinematògraf el 1895. La diferència va ser que el kinetoscopi no es projectava —es veia en un visor als salons de l’època—, i que Edison va considerar que mai no recuperaria la inversió. A banda de ser un geni visionari, Edison també era conegut per les seves arts a l’hora d’esclafar els competidors. Controlava les patents de les càmeres i perseguia jurídicament qualsevol productor que volgués filmar sense pagar-li. Per escapar d’aquest monopoli, molts cineastes van fer una cosa genuïnament americana: anar cap a l’oest. Califòrnia era el lloc perfecte. Tocant de la frontera mexicana, tot estava per fer i tot era possible —també les lleis— i, sobretot, era el lloc més allunyat dels advocats i dels goril·les d’Edison. Hollywood, irònicament, va néixer de la pirateria.

"Hollywood, irònicament, va néixer de la pirateria"

Un d’aquests cineastes era un jove de nom Walt Disney, que l’any 1923 va arribar a Los Angeles en un tren des de Kansas City amb només 40 dòlars a la butxaca després de la bancarrota de la seva empresa d’animació. Disney va passar de rentar-se a la Union Station de Kansas City a crear un imperi audiovisual perquè el seu tren va arribar a Los Angeles abans que la llei. I, tanmateix, aquell món que havia nascut fugint de patents i aprofitant la prescriptiva lentitud dels reguladors acabaria convertint-se en un dels principals guardians globals de la propietat intel·lectual. Aquesta història s’hauria d’ensenyar a P3, junt amb el primer curt de Mickey Mouse.

“La història no es repeteix, però rima”, va dir Mark Twain. I certament la història del Hollywood de principis de segle XX rima amb la del Silicon Valley del segle XXI; també de Califòrnia al món, també sense llei. Avui el Far West s’ha digitalitzat, però continua operant sobre els mateixos principis que el cinematogràfic de fa 100 anys: mínima regulació, màxima velocitat i, si ens hi obliguen, ja canviarem alguna cosa o ho farem veure. I l’analogia no acaba aquí: si Hollywood marcava les tendències i els cànons estètics en els diferents moments històrics, avui és Silicon Valley qui marca les tendències i els cànons ètics.

Si vols saber-ne més

 

   

Josep M. Ganyet-Tothom hauria de saber la segona llei de la termodinàmica

Les plataformes que avui controlen la conversa pública global —Google, Meta, X— han ocupat un espai a les nostres democràcies que no els pertoca. Algú es va creure el mantra que com més desregulat està un mercat, més s’autoregula, i que qualsevol intervenció pública frena la innovació. El resultat és conegut: desinformació, opacitat algorísmica i concentració de poder en mans de quatre, amb un impacte directe sobre la salut democràtica del món. I, venint d’on ve, no sembla que sigui en positiu: segons el Democracy Index 2024 de The Economist, els EUA, amb un índex de 7,85 sobre 10, han caigut de la categoria de “democràcia plena” a “democràcia defectuosa”. 

"Les plataformes que avui controlen la conversa pública global —Google, Meta, X— han ocupat un espai a les nostres democràcies que no els pertoca"

The Economist es basa en indicadors de 2024 que no tenen en compte encara el capitalisme d’amiguets de Trump, basat en gran manera en el servilisme de les grans tecnològiques que li riuen totes les gràcies mentre puguin continuar fent negoci sense massa regulació.

Davant d’aquest buit democràtic —i intel·lectual—, a la Unió Europea no li ha quedat d’altra que actuar. Ho hem vist les darreres setmanes, primer, amb la multa de 120 milions d’euros a X per incomplir el Digital Services Act: disseny enganyós de la marca blava de verificat, publicitat opaca i bloqueig d’accés a dades per a investigadors entre altres perles. I després en la investigació que ha obert a Google “per un possible abús de posició dominant en l’ús de continguts per entrenar IA i en la substitució de trànsit cap als mitjans a través de respostes generatives”. La traducció al català seria: “Per apropiar-se de continguts de tercers i servir-los en forma de resums generats per IA, fent que els usuaris ja no visitin els webs originals”. Al meu poble, i al vostre, se’n diu “cornut i pagar el beure”. Al Far West, se’n diu innovació.

Aquestes accions haurien de ser el principi de la fi del Far West digital. La UE està construint un marc per a protegir els drets dels ciutadans que les plataformes nord-americanes han de respectar si volen operar aquí. És un projecte que combina privacitat (GDPR), competència (DMA), transparència i seguretat democràtica (DSA) i, ara, la regulació de la IA (AI Act).

La reacció nord-americana ha estat tant furibunda com pueril. Elon Musk ha acusat la UE de voler “abolir la llibertat d’expressió” alhora que en demanava la dissolució mentre difonia muntatges fotogràfics amb la bandera de la UE i l'esvàstica nazi. Figures destacades de l’administració Trump han denunciat la multa a X com un atac als EUA en una barreja de turbocapitalisme, tecnoutopisme i hostilitat envers les institucions democràtiques. Els Musk, Thiel, Sacks, empresaris que són de facto actors polítics, són els que ens diuen sense cap mena de vergonya que “o democràcia o llibertat, però que tot alhora no pot ser”.

"Europa és, juntament amb Austràlia, l’únic actor global que està intentant posar límits al poder digital"

Europa no és perfecta; és lenta, burocràtica i plena de contradiccions internes. Però a banda que és la nostra lentitud, burocràcia i contradiccions, és, juntament amb Austràlia, l’únic actor global que està intentant posar límits al poder digital. Per cert, la UE està mirant molt de prop la nova legislació australiana que prohibeix l’accés a les xarxes socials als menors de setze anys. Més val tard que mai.

La pregunta és molt senzilla: volem que les lleis del Far West les facin milionaris de Silicon Valley, o institucions que podem fiscalitzar democràticament?