Fantasiejant amb la jubilació

Mira, a la meva àvia li han posat un caminador, em diu mentre m’adjunta una fotografia de la dona, vestida com qualsevol àvia quan va al metge: de vint-i-un botons. Hi ha alguna cosa en les generacions anteriors a la nostra que encara pensen que han de causar una bona imatge quan van a una institució, per casolana que sigui. Hauríeu d’haver vist a la meva àvia per anar a missa, ni a la meva graduació em vaig mudar tant!

El cas és que a través de la fotografia de la senyora he començat a pensar en com serà, la meva jubilació i, sobretot, en quin tipus d’àvia vull ser. Ja sé que les previsions que tingui pensió són més aviat escasses, però somiar encara no costa diners. M’he imaginat el dia que em dirien que he de començar a utilitzar un caminador i en quines excuses m’empescaré per colar-me a la cua del súper, si escolliré colors cridaners pels jerseis que faci als nets a l’estiu i si faré veure que perdo la memòria quan em preguntin per coses que no em ve de gust respondre. 

"Hi ha persones que s’adonen que els queda poc temps i comencen a gaudir realment de la vida amb un sentit d’urgència, i d’altres que, resignats, prefereixen no malgastar les seves últimes energies en canviar el que no han pogut canviar en tants anys"

Després d’una estona fantasiejant amb la idea, li he dit a la meva amiga si li agradaria fer curses a càmera lenta amb caminador per les cues dels supermercats de les ciutats o els pobles on viurem. M’ha dit que sí, però que potser seré jo la que no voldrà córrer amb ella perquè segur que serà més ràpida que jo. Suposo que ni d’aquí quatre o cinc dècades no em deixarà guanyar fàcilment a res.

M’he imaginat com deu ser viure sabent que no cal que facis res més. Bé, sí, cal que et despertis, esmorzis, et dutxis de tant en tant, que surtis a prendre l’aire, que llegeixis un llibre, que quedis amb una amiga o, si en tens, et toqui cuidar els nets o al gat. 

També hi ha persones que viatgen molt, un cop jubilades, i altres que es busquen aficions tranquil·les com observar ocells, anar a pescar o fer rutes de fires de segona mà a buscar gangues a pobles remots. Hi ha persones que es tornen més simpàtiques, altres més actives i altres més rondinaires. Hi ha persones que s’adonen que els queda poc temps i comencen a gaudir realment de la vida amb un sentit d’urgència, i d’altres que, resignats, prefereixen no malgastar les seves últimes energies en canviar el que no han pogut canviar en tants anys.

"Crec que per viure la vida intensament també hem de poder visualitzar-nos com a persones grans, pensar en què volem assolir, en moments de la vida on tot ja va de baixada"

Crec que per viure la vida intensament també hem de poder visualitzar-nos com a persones grans, pensar en què volem assolir, en moments de la vida on tot ja va de baixada. Quina persona volem ser, amb qui ens veiem acompanyades, quines aficions volem mantenir i a quines geografies volem trobar-nos. Pensar quina persona volem ser uns anys abans de la mort pot ser altament alliberador, i també molt útil per quan ens toca pensar i repensar decisions vitals: volem ser una persona rica, una persona amb llegat, una persona amb una gran família, una persona amb amics arreu del món? Ens veiem, envellint al costat d’algú? Miro a la senyora del telèfon de nou i penso que ha tingut una bona vida. La veig arreglada, una mica confosa, però acompanyada per la família i un sistema mèdic eficient. Potser ja no és la que era, però se la veu en pau i calmada. I això ja és una cosa prou bonica per somiar, amb o sense garantia de carreres a càmera lenta al supermercat.