La festa de la tardor

Com a persona d’octubre que soc, tinc sentiments contradictoris amb el Halloween. Per una banda, és una gran festa de tardor, però per l’altra no deixa de ser una tradició que ens han instaurat per l’embut de l’americanització de la cultura. Si fos americana crec que lluiria el Halloween amb orgull, ja que és una de les poques festes que tenen que els són pròpies de debò.

És una festa ambientada en la costa est del territori, on les llegendes indígenes i les importades es van barrejar d’una manera estranya. No conec els orígens del Halloween ni tampoc massa curiositat per conèixer-los, però sí que sé que, sigui com sigui, és una festa que a mi em ressona tant com el Diwali o l’Any Nou Xinès: està molt bé, és bonica i divertida, però no és nostra i trobo que és una mica ridícul intentar adoptar-la per semblar (encara) més americans.

"Halloween és una gran festa de tardor, però no deixa de ser una tradició que ens han instaurat per l’embut de l’americanització de la cultura"

Tampoc seré jo qui reivindiqui que la Castanyada és molt millor que el Halloween. Vegem-ho des de la perspectiva d’una criatura: què prefereixes, menjar una fruita bullida amb una senyora que ve de la muntanya i et porta castanyes, que faran que no puguis anar al lavabo durant una setmana, o una festa de terror i misteri on pots fer entremaliadures als veïns i menjar caramels? La diferència és difícilment salvable, perquè fins i tot a aquelles criatures que els agraden les castanyes preferiran fer-ho disfressades de mòmia i llançant boles de paper a la casa del costat.

Si vols saber-ne més

 

   

Ariadna Romans-Canviar el món… creativament

A Girona tenim un híbrid, perquè tenim una festa de la tardor pròpia que no demana anar vestits de coses estranyes, però que ens permet anar a les fires, menjar castanyes i sortir de festa amb els teus amics i amigues. Els més menuts esperen amb candeletes les fires de Girona, els més grans les barraques i, aquells qui ja no estan per festes, els mercats i les celebracions de dia. No voldria fer un altre cop això que fem totes les gironines de presumir de ciutat, perquè malgrat que coincideix amb el patró de la ciutat, Sant Narcís, el 29 d’octubre, aquestes festes es podrien celebrar a altres indrets del país en forma de festes de la tardor. Amb els panellets (un dels pitjors postres de postguerra mai inventats, i a més molt i molt cars), castanyes i moniatos bullits, però també amb festes i celebracions que erigeixin aquesta estació tan eclipsada a casa nostra com un fet a celebrar i gaudir.

Des de Països Baixos friso per venir a casa durant els mesos de tardor, perquè hi fa més calor, però també perquè m’agraden aquestes tradicions. Menjar castanyes, encara que siguin poques per evitar mals de panxa, passejar pels mercats d’artesans, trobar-me amics a barraques que feia anys que no veia o caminar mentre les fulles cauen al meu voltant. Suposo que aquí també tindran les seves coses, però a mi les tradicions m’agraden les meves, i hi haurà coses que la distància no podrà salvar mai.