Conseller de famílies empresàries

Llegat en llibertat

02 d'Agost de 2026
Jordi Tarragona | VIA Empresa

Quan pensem en el llegat d’una família empresària moltes persones pensen en accions, patrimoni o continuïtat. Però potser el llegat més important que els pares podem deixar als fills és un molt més valuós: la llibertat d’escollir el propi camí. Inclús quan aquest no passa per l’empresa familiar.

 

Les notícies relatives a la declaració del psiquiatre al trist cas Andic més enllà de component judicial -sobre el que cal ser prudent respectant la presumpció d’innocència- donen peu a reflexionar, deixant a part el cas concret, sobre qüestions a les quals amb freqüència m’he trobat en les famílies empresàries amb què col·laboro.

Voler tenir un projecte propi no ha d’interpretar-se com a una traïció. Voler emprendre fora de l’empresa familiar pot ser una mostra de maduresa, no de deslleialtat. He vist que més d’una família empresàries ho viu amb dolor. Oblidant que la principal característica dels fundadors va ser l’emprenedoria. La continuïtat de l’empresa i de la unitat familiar no necessàriament va lligada a la continuïtat amb l’empresa familiar.

 

"Potser el llegat més important que els pares podem deixar als fills és un molt més valuós: la llibertat d’escollir el propi camí"

Seria paradoxal que qui va crear una empresa gràcies a la seva llibertat negués aquesta mateixa llibertat als seus fills. Però això no vol dir que els descendents tinguin dret per se a suport econòmic, ni que els predecessors tinguin l'obligació moral de finançar qualsevol iniciativa. Hi ha massa casos de predecessors que van avalar indegudament projectes filials per motius emocionals.

La dependència econòmica pot deteriorar la relació familiar. Si el continuador requereix l'aprovació constant del predecessor per portar endavant el seu projecte, o mantenir el seu nivell de vida, la individualització no es pot portar a terme. Voler encetar un nou projecte pensant que es té dret al suport econòmic per raó de sang pot generar frustració. Per això recomano que s’estableixi amb anterioritat unes normes i processos objectius per donar suport a l’emprenedoria. No hi ha autonomia personal quan tota decisió necessita una autorització econòmica subjectiva.

El relleu generacional també consisteix a donar autonomia. S’ha de deixar, de forma controlada, que els continuadors s’equivoquin amb els seus propis projectes. He vist més d'un cas en què en realitat es tracta com a nens petits a persones adultes. Protegir o controlar amb excés pot ser perjudicial, per la persona, per la família i per l’empresa. Educar un futur propietari responsable no consisteix a decidir per ell, sinó a preparar-lo perquè pugui decidir per si mateix.

El patrimoni no garanteix la unitat. És la comunicació el que fa lligam. Les notícies sobre la declaració del psiquiatre en seu judicial fa esmena de possibles solucions econòmiques per millorar les relacions patern-filials. Els diners poques vegades resolen els conflictes emocionals, de desconfiança o falta de comunicació. Una constitució (protocol) familiar, un consell de família actiu i els assessors independents poder ajudar a gestionar els conflictes. Però moltes vegades “a cal ferrer, ganivet de fusta”. L’experiència m’ha ensenyat que els coneixements i la teoria no són suficients, també cal voluntat honesta per part de tots.

El relleu no és només transmetre patrimoni. Aquestes reflexions ens recorden la importància de transmetre autonomia, unitat i propòsit. Al meu entendre el millor llegat que una família empresària pot deixar no és una empresa perquè els fills la continuïn, sinó uns fills prou lliures perquè decideixin quin és el seu propi camí. I prou units perquè, sigui quin sigui aquest camí, continuïn sent una família.

Per tal d’iniciar a la reflexió, plantejo una qüestió: quina és la posició a la vostra família empresària sobre totes aquestes qüestions?

Afegir VIA Empresa com a font preferida de Google de forma gratuïta  

Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat  

 
Activar ara