La IA també ens pot fer pitjors

Permeteu-me que aquesta vegada comenci l’article amb una experiència personal. En els darrers cursos, en una assignatura de màster proposàvem una activitat molt senzilla. Després d’explicar a classe les principals variables que determinen la qualitat del servei, cada estudiant havia de fer una mica de treball de camp i buscar exemples reals d’empreses que ho fessin especialment bé i d’altres que ho fessin especialment malament. L’exercici acabava amb una sessió d’exposicions orals en què cadascú compartia els seus casos amb la resta del grup.

Acostumava a ser una activitat molt enriquidora. Apareixien comerços, restaurants, hotels o empreses de tota mena i de llocs diferents, cosa que permetia aterrar els conceptes teòrics, descobrir realitats diverses i potenciar l’aprenentatge col·lectiu. A més, ens ho passàvem bé, que tampoc és un detall menor. Però el curs passat, coincidint amb la irrupció generalitzada de la intel·ligència artificial, va ser, amb diferència, el pitjor de tots.

Si vols saber-ne més

 

   

Oriol Montanyà-Cultivem concòrdia o alimentem l’odi?

D’un grup de 25 alumnes, quinze van presentar el mateix exemple positiu i onze van coincidir també en el negatiu. El que havia de ser una col·lecció de petites investigacions sobre el terreny es va convertir en una successió gairebé surrealista de casos repetits que, a mesura que avançaven les exposicions, va fer posar vermell a més d’un. En acabar la sessió, l’experiència va donar peu a una reflexió compartida. Probablement, avui ningú no està encara en disposició de donar lliçons categòriques sobre l’impacte real de la intel·ligència artificial.

Com tota transformació tecnològica de gran transcendència, necessita un període d’experimentació i anàlisi, i segurament encara ens trobem en aquesta fase inicial. Però aquella classe, que teòricament havia de servir per parlar de qualitat de servei, ens va deixar un aprenentatge inesperat sobre una qüestió ben diferent. I és que la intel·ligència artificial ens pot fer millors, sens dubte. Però també ens pot fer pitjors.

"Si la IA ha canviat la manera d’aprendre, també ens obliga a repensar la manera d’ensenyar"

Val la pena recuperar aquí unes paraules recents de Genís Roca, un dels grans experts del nostre país en transformació digital, que en un programa de ràdio reivindicava que, en plena expansió de la intel·ligència artificial, cal potenciar més que mai activitats tan tradicionals com llegir o escriure a mà. Perquè davant l’enorme força homogeneïtzadora de la IA, les capacitats més genuïnament humanes poden adquirir un valor diferencial cada vegada més gran. De fet, aquella sessió de màster en va oferir una petita demostració. Entre tants casos coincidents, van brillar especialment els cinc alumnes que havien escollit exemples propis, nascuts de vivències i observacions personals. Les seves aportacions van esdevenir petits oasis enmig del desert.

Aprofitar tot el potencial de la intel·ligència artificial exigirà, per tant, anar trobant-li l’espai adequat. Fer-ne un ús racional i ètic que ens permeti ampliar les nostres competències professionals sense erosionar aquelles que precisament ens fan valuosos. Això també implica saber quan utilitzar-la i quan és preferible pensar, observar, escriure o equivocar-nos pel nostre compte, perquè col·laborar amb la tecnologia no hauria de significar externalitzar-hi el criteri intel·lectual. I en aquest procés tots tenim una responsabilitat, però els que ens dediquem a la formació probablement som els primers que l’hem d’assumir. Perquè si la IA ha canviat la manera d’aprendre, també ens obliga a repensar la manera d’ensenyar.