L’Informe Fènix no entén de bàndols

07 de Juliol de 2026

El passat dia 30 de juny el Col·legi d’Economistes va acollir, organitzat pel Diari Ara, un debat sobre l’Informe Fènix. L'assistència va ser multitudinària. La sala es va quedar petita i es van haver d’habilitar accessos per vídeo i altres facilitats.

El senyor Miquel Puig, que és un dels redactors de l’Informe, va fer una breu presentació de les dades més rellevants. La resta de participants no eren uns grans entusiastes del document perquè, siguem clars, estem davant d’un paper que aixafa la guitarra de massa tòpics i benpensants elements que viuen, o volen viure, a la inòpia més viva. Allò que explica l’informe va resistir l’embat i ningú va poder atacar amb èxit les xifres que va presentar el senyor Puig perquè, lamentablement, les xifres són les que són. Tanmateix, voldria analitzar una mica les asseveracions i fets més destacats que la resta de participants va vessar a la sessió del Col·legi d’Economistes.

"Estem davant d’un paper que aixafa la guitarra de massa tòpics i benpensants elements que viuen, o volen viure, a la inòpia més viva"

Les xifres cal interpretar-les i donar-los un sentit. Ignoro com cal interpretar que el PIB per càpita, fa un quart de segle, estava sis punts per sobre de la mitjana europea i ara està sis punts per sota. Un fet similar al que ha tingut lloc amb la productivitat. Si algú vol interpretar les xifres d’altra manera suggereixo que truqui a Eurostat per veure si li donen alguna pista. La mitjana dels salaris del sector turístic i dels escorxadors no cobreixen els serveis socials dels quals gaudeixen els seus empleats. No d’alguns empleats, no. Parlem de la mitjana de tot el sector. I parlem del 35% de tots els treballadors de Catalunya. Cal molta imaginació per “interpretar” aquestes xifres d’altra forma que no sigui que el país no va bé.

El país no va malament i ha millorat. Aquesta tesi va ser la defensada pel representant de la Generalitat, el senyor Lizoain. La seva intervenció va ser la lògica que s’esperava del biaix polític dominant: Catalunya i Espanya van bé. Segons aquesta tesi no hi ha problemes a la sanitat, ni a l’ensenyament, ni a l’habitatge, ni als trens, ni a les autopistes, etc. La intervenció del senyor Lizoain estava —no podia ser d’altra manera!— tenyida de la lògica del poder dominant: “Jo també soc immigrant”, “el president Aragonès ens va deixar les coses prou bé”, i altres clàssics de la tipologia política catalana que ens ha portat a on som avui.

L’Informe requereix una anàlisi i un debat profund. Gairebé tots els ponents finalitzaven la intervenció amb aquesta frase que mai compromet a res: cal un debat profund. Com bé va reblar el senyor Miquel Puig, aquesta actitud —per altra part, tan comuna del poder polític i dels seus adlàters— és la típica sentència per a no fer res. Insisteixo, es poden fer moltes anàlisis, però Eurostat diu que els catalans ens hem empobrit dotze punts percentuals respecte dels europeus els darrers 25 anys. I si l’informe ha tingut ressò és perquè aquest empobriment és palpable en el dia a dia.

"Si l’informe ha tingut ressò és perquè aquest empobriment és palpable en el dia a dia"

El debat polític. Personalment, temia alguna jugada malèvola per part dels organitzadors. Durant el debat es va projectar un vídeo —al meu entendre, innecessari i poc professional— on es convidava els portaveus parlamentaris a opinar sobre l’Informe —que, tot sigui dit de pas, no s’havien llegit, esclar—. Si qualifico l’acció de malintencionada és perquè el pitjor que pot fer-se amb un informe que posa en qüestió bona part del model econòmic —que els polítics consideren fantàstic— és polititzar-lo. I més en un ambient polític tan crispat i partidista. És la millor manera de neutralitzar l’Informe Fènix: enfonsar-lo en el debat polític. Espero que l’acció dels organitzadors no ho aconsegueixi.

Resum. L’Informe Fènix no entén ni de partits ni de bàndols. Intenta ser un document objectiu, amb dades i quantificacions. El debat sobre les solucions proposades és obert i subjectiu, sens dubte. Les dades, no. Els autors de l’Informe tenim sensibilitats diverses i hem acomplert una missió: posar els interessos del país per damunt de les preferències individuals. Seria desitjable que alguns dels elements que es denominen en qualsevol societat “forces vives” fessin un esforç similar. El mateix esforç que s’hauria de demanar tant als polítics com als periodistes als quals subvencionen. Un mínim de patriotisme no ens aniria malament.

Xavier Roig és un dels autors de l’Informe Fènix