Deixant de banda què és allò que les provoca, és evident que estem davant d’una onada d’efectes meteorològics que són inhabituals en el període que portem. Quan dic que deixem de banda l’origen del fenomen és perquè la memòria és fràgil i l’opinió, com queda demostrat, és de franc. Que estem en un procés de canvi climàtic, no hi ha dubte. Que això que patim aquests darrers anys en sigui la conseqüència, és una altra cosa.
Molts científics ja comencen a posar-ho en dubte quan s’inclouen en l’anàlisi altres fenòmens com ara El Niño o algunes explosions volcàniques que han tingut lloc la darrera dècada. Amb tot això vull dir que si seguim prestant atenció al sensacionalisme periodístic de moda i a les bajanades dels homes del temps catalans de TV3, podríem arribar a la conclusió que els peus plans també són conseqüència del canvi climàtic. Per tant, millor abandonem la tendència a fer d’endevinaire de pa sucat amb oli i mirem d’analitzar algunes conseqüències de les onades de calor.
"Que estem en un procés de canvi climàtic, no hi ha dubte. Que això que patim aquests darrers anys en sigui la conseqüència, és una altra cosa"
El primer que convé fer és no enganyar-se amb les xifres de gent morta. La majoria pateixen problemes preexitents permanents. Per exemple, tensió alta o insuficiència cardíaca. Que sense l'onada de calor, segurament, no hagueren mort totes de cop? Potser al llarg dels pròxims mesos o setmanes? Probablement. Però ja estaven malaltes abans. Sovint, la calor serveix per accelerar fets inevitables o posar en evidència problemes que no estaven detectats.
Una cosa sembla certa: la calor fa disminuir la productivitat. Quant? Un càlcul bastant creïble ens l’aporten les asseguradores que, al cap i a la fi, estan obligades a mesurar i quantificar l’activitat de la salut humana, ja que molt sovint, el tema els costa diners. Sembla ser que per cada grau per sobre dels 30 Celsius, la productivitat minva un 3%. I els costos energètics s’incrementen un 1,2%. Els alemanys, que se les pensen totes quan es tracta de preveure, han calculat que l’any 2030 les onades de calor podrien afectar la seva economia en 100.000 milions d’euros. Aviat és dit. Dos cops el pressupost inexistent de la Generalitat.
"Els alemanys han calculat que l’any 2030 les onades de calor podrien afectar la seva economia en 100.000 milions. Dos cops el pressupost inexistent de la Generalitat"
La millora en la transició cap a energies renovables és una necessitat. Ha d’ajudar a reduir l’impacte que l’activitat humana provoca -per afegitó als canvis naturals que, sembla, tenen lloc-. Però al meu entendre, l’adopció d’energies de font renovable han d’ajudar a un fet definitiu: reduir dràsticament el cost de l’energia. I aquí sí que s’han d’accelerar les accions. Per tenir totes les infraestructures equipades per combatre les onades de fred i de calor de manera eficient.
Per exemple, una bomba de calor ens soluciona la climatització tant a l’estiu com a l’hivern. Sequeres? No n’hi hauria d’haver. El mar és una font gairebé il·limitada i integrada en el cicle natural meteorològic. Només necessita grans quantitats d’energia per convertir-la en potable. D’exemples n’hi ha d’altres.
La conclusió és que, per avançar, sempre resulta imprescindible quantificar. Les coses, els efectes, els costos, etc. Fa molta calor? Fa molt de fred? No ho sé, això són sensacions. La veritat, la realitat, ens la dona el termòmetre. La resta són opinions.