Inversió pública de l’Estat a Catalunya: de les xifres als fets

Contingut recuperat del quart llibre de VIA Empresa, Fem via! El repte de les infraestructures catalanes, presentat el passat 27 d'octubre del 2026.

La inversió en infraestructures a Catalunya s’ha convertit en un coll d’ampolla que amenaça el potencial de creixement de l’economia, no només des del punt de vista logístic i empresarial sinó també de la mobilitat laboral, la construcció residencial i de la qualitat de vida dels ciutadans. Fa dècades que la Cambra de Comerç de Barcelona fa un seguiment de les dades d’inversió pública realitzada per l’Estat a Catalunya, especialment en matèria d’infraestructures. El balanç d’aquestes anàlisis es pot resumir en tres idees principals.

En primer lloc, Catalunya rep un percentatge d’inversió de l’Estat històricament inferior al que li correspondria pel seu pes econòmic o poblacional. Concretament, ha rebut el 10,3% de la inversió regionalitzable de l’Estat durant la darrera dècada (2015-2025), una xifra molt inferior al seu pes en el PIB, que és el 19%, o en la població, que és el 16%. Una part important d’aquest dèficit d’inversió s’explica perquè els ministeris i organismes públics que depenen de l’Estat concentren la major part d’aquesta inversió a la Comunitat de Madrid (el 23%), en contrast amb el 5,9% que rep Catalunya. Si deixem fora aquesta inversió, i considerem únicament la que fan les empreses públiques —principalment Adif, Renfe, Aena i Ports de l’Estat—, Catalunya ha absorbit el 16% de la inversió regionalitzable de tota Espanya en el període 2015-2025, un percentatge més alineat amb el de la Comunitat de Madrid, però encara clarament inferior al seu pes econòmic.

Si vols saber-ne més

 

   

Infraestructures, el dèficit que ens frena

En segon lloc, els pressupostos no es compleixen. Prova d’això és el baix percentatge d’execució de les inversions previstes per l’Estat a Catalunya, del 41% en el període 2021-2023 (no és possible calcular-ho per als anys 2024 i 2025 perquè no s’han aprovat pressupostos), molt per sota del 176% executat a la Comunitat de Madrid en el mateix període. És a dir, a Catalunya s’executa menys de la meitat de la inversió pressupostada mentre que a Madrid s’executa gairebé el doble del previst. La causa principal és que la negociació política acaba aprovant uns pressupostos irrealitzables que no sempre tenen darrere projectes d’inversió amb capacitat real d’execució.

Finalment, Catalunya acumula un gran dèficit d’inversió en infraestructures que s’amplia cada any que passa. L’economia catalana només concentra el 16% de l’estoc de capital net en infraestructures del conjunt de l’Estat. Per tractar de convergir cap al 19% en el període 2026-2043 —el seu pes en l’economia espanyola—, Catalunya necessitaria una inversió bruta total al voltant dels 50.000 milions d’euros a executar en els pròxims disset anys (equivalent a 2.773 milions d’euros anuals).

"L’economia catalana només concentra el 16% de l’estoc de capital net en infraestructures del conjunt de l’Estat"

Les Cambres de Comerç, en l’estudi Projectes estratègics per a Catalunya, han identificat les prioritats a les quals s’hauria de destinar aquesta inversió els pròxims anys: l’ampliació de l’Aeroport de Barcelona i el desplegament de les connexions ferroviàries pendents amb Girona i Reus; la finalització del Pla de Rodalies de Catalunya 2020-2030; la continuació de les obres de la B-40, i de les actuacions d’ampliació de carrils i millora d’enllaços a l’AP-7 i AP-2; la definició d’un model de tarifació per ús de les vies d’altes prestacions; la implementació d’un corredor ferroviari de mercaderies en ample internacional segregat dels serveis de passatgers; i l’execució urgent dels nous accessos terrestres als ports de Tarragona i Barcelona, com també de noves terminals intermodals.

Sense una actuació immediata en aquests projectes, la xarxa d’infraestructures actual no serà capaç d’absorbir l’increment de demanda derivada del creixement econòmic i demogràfic, amb el risc que les deficiències actuals facin entrar el sistema en col·lapse estructural. És hora de passar de les xifres als fets.