Veneçuela, un avís geopolític

Vivim un moment de gran tensió.

Amb gran sorpresa, Donald Trump ha desconcertat tothom i ha generat pànic en molts indrets De moment, els EUA han segrestat militarment el president de govern de Veneçuela, Nicolás Maduro, i ha advertit a la nova presidenta Delcy Rodríguez, que si no segueixen les instruccions de Washington serà molt pitjor. Poc després del segrest de Maduro, Trump ha llançat amenaces als governs de Cuba, Colombià i Mèxic, i per raons de seguretat vol tenir la propietat de Groenlàndia, que és una regió autònoma de Dinamarca.

Si vols saber-ne més

 

   

Petroli a Veneçuela, no és tasca fàcil

L’actuació i les amenaces de Trump han fet sonar arreu totes les alarmes, especialment a la Xina, a Rússia, a la UE, o a l’ONU, els quals s’oposen rotundament a les intencions americanes. Però la realitat és que més enllà de condemnes retòriques, cap país té la capacitat política ni militar per barrar el pas als EUA.

Les actuacions i declaracions de Washington estan en línia en la recent Llei d'Estratègia de Seguretat dels EUA de 2025, que determina, entre altres coses, que els països d’Amèrica són una àrea estratègica dels EUA i, per tant, que no hi admeten interferències d’altres països.

"La realitat és que més enllà de condemnes retòriques, cap país té la capacitat política ni militar per barrar el pas als EUA"

I per què Veneçuela és el primer país sobre el qual Trump actua? Veneçuela té les reserves de petroli més importants del món: s’estimen en uns 300.000 milions de barrils, un 17% de les reserves mundials. Actualment, per mala gestió, només se’n produeix gairebé un milió de barrils al dia, mentre que en els anys 2000 se’n produïen tres milions. Trump no amaga les seves intencions; ja ha dit que de Veneçuela només li interessa gestionar la producció i venda del petroli, i que ell decidirà com es reparteixen els ingressos.

Però hi ha una altra raó de geopolítica. El que ha esdevingut a Veneçuela és, també, un avís a Rússia i la Xina que treguin les mans dels països americans. Això és el pati de casa seva.

Quins són els escenaris a partir d’ara? Difícil de preveure. En realitat, Trump ha decapitat el chavisme, però aquest encara governa. El parlament ha nomenat nova presidenta de govern a la fins ara vicepresidenta Delcy Rodríguez. Però el chavisme no és un bloc. Està format per sectors amb diferents interessos. El sector pragmàtic vol arribar a “acords dignes” amb els EUA per evitar el pitjor i el sector més radical, que controla l’exèrcit, es nega a fer concessions. Hi ha el risc que es pogués arribar a una certa confrontació.

"El sector pragmàtic del chavisme vol arribar a "acords dignes" amb els EUA per evitar el pitjor; mentre que el sector més radical, que controla l’exèrcit, es nega a fer concessions"

L’ideal per Trump és que el govern actual se sotmeti als seus interessos i així poder explotar el petroli. Sota el control de Washington, el govern governaria i les petrolieres americanes tindrien el petroli. S’entraria en una via de transició pacífica, en la progressiva democratització i, més endavant, unes eleccions que guanyarien candidats amics.

Un altre escenari possible és que el sector més radical es negui a fer concessions i entri en col·lisió amb els EUA. És força improbable que Trump ordenés la invasió militar del país, atesa la gran oposició dels ciutadans estatunidencs. Segurament s’entraria en una posició d'estira-i-arronsa, amb bloqueig als vaixells petroliers i així ofegaria les exportacions que el 80% són del petroli.

Vivim un moment d’una alta inestabilitat política. S’hauran de seguir els esdeveniments dia a dia per veure la seva evolució i possible sortida. En resum, crec que podem concloure que el món cada cop està embogint més.