Jugar a jugar a programar jocs

Un dels meus videojocs preferits és l'Indiana Jones and the Fate of Atlantis. Junt amb el Tetris i el Prince of Persia, és el videojoc on he invertit més temps. Pels títols, ja haureu endevinat que no soc de la generació PlayStation.

Publicat per LucasArts el 1992, el videojoc era del que se'n deia aventura gràfica: una barreja entre una pel·lícula de baixa resolució i un llibre de tria la teva aventura. L'objectiu era resoldre una sèrie d'enigmes, explorant escenaris, parlant amb personatges, recollint objectes i utilitzant-los en combinacions creatives, tot amb el ratolí i una llista de verbs a la part de baix de la pantalla (Obre, Agafa, Parla amb).

Eren els primers noranta i internet encara era un privilegi que teníem els que treballàvem a les multinacionals tecnològiques. Els jocs es distribuïen en disquets i les pàgines web amb els trucs de com passar-te una pantalla encara no s'havien inventat. Això volia dir que quan et quedaves encallat només podies trucar als amics que sabies que anaven més avançats en el joc perquè —prèvia humiliació— t'expliquessin com passar la pantalla.

En escriure aquest article no me n'he pogut estar i hi he tornat a jugar: continua essent una obra d'art.

Del píxel al render

Dels disquets vam passar als CD-ROM i al 3D. A la PlayStation i el DVD sota la tele de la sala d'estar. Van arribar les superproduccions amb pressupostos superiors als dels èxits de Hollywood i sagues que s'han estès durant dècades. I el joc en línia i el mòbil, que avui fa més de la meitat del negoci. El 2025 el sector va facturar 201.600 milions de dòlars. El 19 de novembre surt el GTA VI i s'espera que generi vora 8.000 milions de dòlars.

"La indústria del videojoc supera la de Hollywood i li disputa la influència cultural"

Videojocs que esdevenen franquícies, que passen al cinema i que fins i tot esdevenen fenòmens culturals com Fortnite. La indústria del videojoc supera la de Hollywood i li disputa la influència cultural.

I tot això se'n podria anar en orris, per culpa de la IA i de quatre mecs que es dediquen a fer mods for the lols.

Mecs i mods

Un mod (de modification) és una alteració d'un joc feta pels mateixos jugadors i no per l'estudi que el crea. Un mod pot canviar l'aspecte del joc, afegir-hi nivells, personatges o regles. En alguns casos els mods són tan elaborats que acaben sent un joc nou. Normalment, necessita el joc original per funcionar (hi corre a sobre) i es distribueix de franc.

El fenomen no és nou. Tenim mods des dels vuitanta, i als noranta, amb el Doom i el Quake, els mateixos estudis van començar a publicar les eines per fer-ne. El Counter-Strike va néixer l'any 1999 com a mod del Half-Life.

Si vols saber-ne més

 

   

GameBCN i 8,5 milions de raons per elevar el videojoc català

La comunitat, tradicionalment ha glorificat els modders: fer un mod demana coneixements de programació, de disseny de videojocs i sobretot moltes hores. En general, un mod és considerat un homenatge al creador del joc.

IA i mods

Però ara ja no cal tenir coneixements de programació ni moltes ganes i temps per fer un mod: només cal pagar la quota a un xatbot de darrera generació, i… no és ben bé el mateix. Sí, els resultats són molt més espectaculars, però. Hi ha mods que connecten els personatges secundaris del Minecraft o del RimWorld a un model de llenguatge: el resultat és que els personatges anònims adquireixen personalitat i hi pots tenir converses realistes més enllà de les predefinides.

I hi ha els cross-overs, que ara mateix són la tendència: ficar les mecàniques, els personatges o el món d'un joc dins d'un altre. La IA descompila (mira com han estat programats) tots dos jocs, els fa córrer alhora i escriu un pont que es passa les dades a cada fotograma, de manera que el que passa en l'un es pinta damunt de l'altre. Una versió elaborada del truc cinematogràfic del croma: de la barreja de Skate 3 i Call of Duty en surten soldats armats fins a les dents fent ollies amb l'skateboard. Els puristes ja han posat el crit al cel.

Aquest auge dels mods de barreja va començar el 27 de setembre, cinc dies després que sortís Claude Opus 5.5, d'Anthropic. Ho sabem perquè és el model que apareix signant el codi de molts d'aquests mods. Aquell dia l'usuari d'X @chasmmmmmmmmmmm va penjar un vídeo amb l'Skate 3 dins del Modern Warfare 2 i va obrir la capsa de Pandora: avui porta vora de set milions i mig de visualitzacions.

AI HACKERS HAVE PUT SKATEBOARDING IN CALL OF DUTY MODERN WARFARE 2! 🚨 THIS HAS GONE TOO FAR. ITS TIME TO PACE THE FRONTIER. @DarioAmodei @sama @elonmusk @theo https://t.co/vYTS2YnJKG

— chasm (@chasmmmmmmmmmmm) September 27, 2026

Si ho voleu provar, hi ha webs que us ensenyen a fer mods. El procés fa una mica de respecte, de tan senzill com resulta. Un cop instal·lat l'entorn de desenvolupament, un agent d'IA mira el joc del qual vols fer el mod. Li dius què vols —en català mateix al xat— i et proposa un pla. Escriu el codi, engega el joc, hi juga, es mira les captures de pantalla i corregeix fins que funciona. La feina que abans demanava mesos i ganes d'un programador expert —entendre el codi d'un altre, desxifrar-ne el funcionament, programar— ara és la que fa la màquina.

La mandra ja no protegeix

Fins ara, una manera de protegir la propietat intel·lectual dels productes digitals, siguin videojocs, fulls de càlcul o programes d'edició d'imatges, era la dificultat, en temps i en coneixement, d'emprendre segons quines tasques. Fer l'enginyeria inversa d'un joc o d'un programa prou complex és tan costós que la mateixa dificultat actua com a protecció contra la còpia i la modificació no autoritzada. Comptat i debatut surt més a compte programar-ho des de zero, i això és a l'abast de molt pocs: d'aquí la indústria que genera.

I parlant de programari d'edició d'imatge, de GitHub us podeu baixar PhotoCraft, una mena de Photoshop gratuït. El seu eslògan és: L'editor d'imatges que ja saps fer servir. Com el Photoshop original, PhotoCraft té capes, màscares, capes d'ajust, estils, text, vectors i pinzells en una aplicació nativa de macOS, Windows o Linux. Però, a diferència del Photoshop, és de codi obert, funciona sense connexió i no has de pagar una subscripció mensual a Adobe. Els seus autors no han hagut ni d'obrir el Photoshop per dins: l'han mirat per fora i l'han tornat a escriure amb IA en pocs dies. Encara no hi he passat tantes hores com a l'Indiana Jones, però de moment l'estic fent servir com a editor d'imatges i n'estic molt content. Seguint els passos dels mods als jocs, en vindran més.