Llegir els altres
25
de Febrer
de
2026
Fa uns dies que llegeixo reculls d’articles d’autors quan començaven la seva carrera d’escriptura. I he estat reflexionant sobre com em miraré aquests articles que escric a VIA Empresa d'aquí a vint anys. Em semblarà que comparteixo massa coses? Me’ls llegiré amb tendresa, pensant que era jove i tendra o que potser era molt madura per la meva edat? Sembla interessant veure quins són els temes que interessen el principi d’un recorregut personal en el món de les paraules. I llegint als altres, a vegades comprens que allò que ens sembla extremadament personal o potser, fins i tot, símbol de la nostra personalitat, sempre té un rerefons latent que està altament lligat al moment històric en el qual vivim i en les nostres circumstàncies personals presents: gènere, edat, geografia, situació socioeconòmica, nivell educatiu o, fins i tot, aficions i interessos intel·lectuals.
Si vols saber-ne més
Això vol dir que qualsevol persona amb les meves mateixes circumstàncies escriuria exactament les mateixes coses que escric jo? Probablement. No vol dir que sigui un text calcat, però segurament les nostres reflexions tindrien moltes coses en comú. Si jo hagués estat un home jove a Nova Orleans al mateix període que hi va ser William Faulkner, un dels autors que estic llegint ara, segurament faria reflexions similars a les que va fer ell. Amb més o menys gràcia, ja que aquí també hi juga el factor talent, i amb més o menys visibilitat, perquè el factor de la fortuna no s’ha d’oblidar mai. Però aquesta obsessió que tenim per l'originalitat queda altament refutada quan comences a llegir els altres.
Quan començo a donar voltes a aquesta qüestió sempre em venen al cap altres preguntes. I és clar que a més de sis preguntes seguides el cap es comença a saturar. És important mantenir la consciència de saber que no som especials ni originals en absolut, però que sí que podem contribuir, d’alguna manera, a fer més comprensibles les coses, a reflexionar conjuntament com a societat, o a donar el nostre punt de vista per si inspira o acompanya a altres persones.
"Escriure no és més que encadenar paraules per transmetre idees, i si aquestes ens permeten donar sentit a algunes coses, grans o petites, ja n’hauríem de tenir prou"
No es tracta de trencar esquemes ni expectatives (un cop trencats moltes vegades, els arguments es tornen redundants), sinó de participar de les discussions, buscar arguments convincents i reflexions oportunes per a moments vitals variats. Potser no farem res que no hagi fet mai algú abans, però no resta importància a la nostra gesta ni tampoc a la causa. Escriure no és més que encadenar paraules per transmetre idees, i si aquestes ens permeten donar sentit a algunes coses, grans o petites, ja n’hauríem de tenir prou.
Per això llegir els altres és tan important. No només per l’intercanvi d’idees i per la confrontació amb les mateixes paraules, sinó també com a exercici d’humilitat existencial. Per entendre que potser no aportarem res de nou, però que això no ens resta valor: podem no ser originals i, malgrat tot, continuar sent —com a mínim— interessants.