La llista dels desitjos pel 2026
07
de Gener
de
2026
A la píndola filosòfica de la setmana passada ja vaig començar a pensar que això dels propòsits d’any nou comença a ser repetitiu. Com a mínim, per mi, una persona que fa anys i panys que es posa objectius i fites per començar un nou any amb més alegries i assegurant-se fer tot allò que un cop li ha passat pel cap.
Entre els meus propòsits d’aquest any anterior hi ha hagut coses tan dispars com mirar una pel·lícula de Wes Anderson, treure’m el carnet de cotxe o estar més segura de mi mateixa. Coses que podia resoldre en una tarda, coses que volia prioritzar i coses que, siguem sinceres, puc caminar en aquesta direcció, però no sé si es podran acabar d’assolir mai.
Si vols saber-ne més
Els propòsits ajuden a encaminar-nos cap a les coses que ja desitjàvem fer, però que potser no hem sabut prioritzar i trobar-los un moment, però com ja he repetit en moltes ocasions, no sempre són realistes ni ens acosten a les coses que podem encabir en les nostres rutines. No és realista pensar que si fins ara no he tingut cinc estones a la setmana per anar al gimnàs per art de màgia i perquè jo m’ho proposi de cop i volta trobaré la solució màgica per fer-ho durant tot un any de manera consistent. Com tampoc és esperable que els propòsits d’any nou siguin la meva llista dels desitjos amb entrades com ara “guanyar més diners” o “ser més feliç”. Si ens posem idees tan dràstiques al cap, no és estrany pensar que al cap de sis setmanes, cap a mitjan febrer, ens sentirem profundament derrotades perquè no n’hem dut a terme cap.
Des de fa dos anys he optat per fer una sèrie de propòsits d’any nou “realistes”, que ha consistit a posar-me reptes, objectius i coses a fer a la llista que tinguessin a veure amb les meves responsabilitats. La veritat és que ha anat bastant bé: he aconseguit fer algunes coses que sempre tenia a la llista de pendents, i he tingut l’empenta de fer algunes de les coses que, d’altra manera, no hauria prioritzat.
"Els propòsits ajuden a encaminar-nos cap a les coses que ja desitjàvem fer, però que potser no hem sabut prioritzar i trobar-los un moment"
Ara bé, les coses difícils sempre queden a la llista, i algunes de les coses s’acaben bescanviant per unes altres (per exemple, visitar tres ciutats del nou país on visc ha passat de Groningen, Maastricht i Nimega a Tilburg, Breda i 's-Hertogenbosch). Algunes coses s’han aconseguit a mitges, a causa de factors externs, i algunes coses les he començat, però no les he acabat, com ara treure’m, d’una vegada, el carnet de cotxe. De moment no he atropellat a ningú a les classes, per la qual cosa podem considerar que està anant en la direcció correcta. Malgrat que no he tingut aquella pressió d’haver-ho de fer-ho tot, els propòsits de la llista encara semblen deures o coses pendents a fer. Per això, aquest any he optat per una estratègia diferent.
La llista dels desitjos per 2026. Aquest any vull fer una llista amb només les coses que em ve de gust fer, sense pressió per si les assoleixo o no. Siguem sinceres, gestionar una vida no és com gestionar una empresa: no necessito KPI, ni avaluar-me trimestralment, ni tampoc serà veritat això de “renovar-se o morir”. Si no em renovo com a màxim estaré com estic ara, i ara estic prou bé. Aquest any només vull fer coses que em vinguin de gust i que siguin bones per a mi. Les responsabilitats, els deures i les obligacions ja vindran, per una altra banda. Després de totes les pressions dels anys anteriors, crec que em mereixo un petit breu descans. Així doncs, faré una llista amb les coses que realment vull fer i em venen de gust. Aquest és el meu primer i únic propòsit d’any nou. Això, i anar més al gimnàs.