Les tradicions de Nadal

En els últims anys sento que sempre que parlo de Nadal en parlo de manera dicotòmica, valorant els pros i els contres de tota la celebració. Sí, Nadal contamina. Sí, Nadal ens obliga a ser feliços. Però també sí, Nadal és una bona excusa per trobar-nos i apreciar-nos i, sí, encara que no ho sembli, Nadal és una manera amable de romantitzar la vida i donar una mica de sentit al pas dels anys. Quan m’he disposat a escriure la columna d’aquest any per Nadal, no volia tornar als tòpics ni a les dicotomies. Més aviat, em semblava interessant veure com Nadal ens serveix com a una excusa per fer algunes de les coses que potser posposem o no donem tanta importància durant l’any.

Una d’elles són les mostres d’afecte. És veritat que, probablement, comprar una cosa material a algú no és la millor mostra d’amor. Però també ho pot ser. Escoltar atentament què vol, fer una escapada ràpida a la botiga per obtenir l'última caixa de les seves galetes preferides, preguntar a un amic o amiga si encara vol aquella màquina per fer batuts que després et pots emportar a l'oficina. O enviar una carta o una postal de Nadal. O deixar uns caramels a la taula. Hi ha moltes maneres de mostrar afecte a partir dels regals o els detalls de Nadal que no demanen gastar molts diners o deixar-se el jornal en un conjunt d’artefactes de plàstic que no farem servir mai.

Si vols saber-ne més

 

   

Mireia Garcia Roca-El millor amic invisible

Una altra manera bonica de mostrar afecte és el menjar. I si algú ho dubta, que ho pregunti a la seva àvia. Si bé és una mica ranci, això que les iaies cuinen i els avis, com a màxim, renten els plats, em sembla que és a partir del menjar que moltes persones mostren afecte i amor en les tradicions. Els anys bons, però també els anys de dolor i patiment, sempre hi ha coses bones a taula. En algunes taules, per molt que canviï l’any, hi haurà ànec rostit, canelons, calamars, canapès, gambes, neules, truites de coses estranyes o aquesta recepta que he vist al TikTok que és un pim-pam i queda la mar de bo. Sigui en la forma que sigui, tant cuinar pels altres com menjar per dos o tres ajuda a fer que Nadal romangui una tradició especial fins i tot quan la màgia ja ha desaparegut o quan ja no hi ha l’emoció dels primers anys de vida.

Les tradicions de Nadal potser no són fàcils i agradables per a tothom, ni ho són cada any, però ens ajuden a mantenir una certa continuïtat al llarg del temps: sigui com sigui l’any que hem viscut, el 25 de desembre torna a ser Nadal. És cert que això també és aplicable a altres tradicions, com Sant Jordi, Sant Joan o Santa Maria, però no és gens forçat afirmar que Nadal és la celebració més fixa i majoritària que tenim. Amb Nadal tanquem un any i, alhora, ens permet una pausa per reflexionar sobre la foscor, el fred i allò que ens pot reconfortar en aquest estat: els nostres éssers estimats. Sigui com sigui de dur l’any que deixem enrere, Nadal ens ofereix, ni que sigui per uns dies, un espai de recolliment i continuïtat.