Mala governança: Alt atur + Alta immigració + Alta ocupació

28 d'Octubre de 2025

El diccionari defineix la paraula oxímoron com “Figura retòrica, variant de l’antítesi, que consisteix a posar de costat mots o unitats sintàctiques de sentit oposat”. En la vida quotidiana, els nostres polítics i la premsa s’han encarregat de fer-nos empassar oxímorons com ara “turisme de qualitat” i “mitjans públics independents” -entre d’altres- com qui es menja un préssec.

Un amic, gran economista ell, em recorda la notícia de la premsa recent: puja l’atur i puja l’ocupació. I jo penso: i puja la immigració. És a dir, el govern espanyol ha aconseguit que allò que el diccionari defineix com una figura retòrica (oxímoron), i que es limita a l’ús lingüístic, s’hagi convertit en una realitat física, palpable quan, en un mateix entorn físic, econòmic i humà (Espanya), que tinguin lloc, repeteixo, tres fets que cap economista s’hagués imaginat a l’hora de definir teories econòmiques. Puja l’atur, puja l’ocupació i puja la immigració. Increïble.

Mirem les xifres que ens passa l’INE de manera clara.

El tercer trimestre d’enguany l’atur ha pujat a Espanya en 60.100 persones arribant als 2.613.200 desocupats. Taxa d’atur actual: 10,45%. A Catalunya ha pujat 3.800 persones, arribant al 8,18% amb 352.100 aturats.
El tercer trimestre d’enguany l’ocupació ha crescut en 118.400 treballadors, quedant el total de gent ocupada a Espanya en 22.387.100 de persones. A Catalunya l’ocupació ha pujat en 5.900 i ara hi ha 3.950.600 ocupats.
El segon trimestre d’enguany (aquí els de l’INE van un pèl amb retard) la població estrangera resident va augmentar en 95.277 persones. A Catalunya, difícil trobar xifres de l’Idescat. Però hem superat de llarg el 25% de la població.

Aquesta quadratura del cercle sembla inexplicable, i ho és. Ho és sota els barems de la racionalitat. Però, és clar, ja fa anys que Espanya està governada per una sèrie de gent que enerven l’organisme de tal manera que donen ganes de marxar. Sobretot quan sents arreu aquella frase que l’antic primer ministre espanyol Aznar va posar de moda: “¡España va bien!”. I que nosaltres hem adoptat: “Catalunya va bé!”.

"A Espanya han deixat de funcionar moltes coses, i totes culpa d’una classe política de baixíssim nivell"

A Espanya han deixat de funcionar moltes coses, i totes culpa d’una classe política de baixíssim nivell. A Catalunya hi participem amb la quota corresponent. No funciona l’alta magistratura de la justícia -sort dels jutjats del dia a dia que, malgrat els pocs recursos, segueixen funcionant-; la sanitat pública es degrada; els resultats de l’informe PISA són, com diuen simpàticament a Madrid, para mear y no echar gota; el català va en retrocés; la seguretat ciutadana empitjora -sortim a homicidi diari-; el PIB per càpita dels catalans disminueix; el periodisme està comprat; els sindicats ja no defensen l’interès dels treballadors; les patronals tampoc defensen les empreses... buf! I la nostra premsa continua criticant les coses que van malament a fora. Com en les millors èpoques del franquisme.

Tot plegat és fruit de la mala governança, d’una classe política amb prou habilitats per enfonsar-ho tot. No importa el que se’ls posi al davant. La seva capacitat destructiva és de dimensions bíbliques. És clar que, després, demanen que no votis a segons qui. Una altra contradicció.