Créixer sense lideratge significa no progressar

Pel que sembla, es va obrint pas la incredulitat pública davant l’aixecada de camisa amb què ens obsequien els nostres polítics de forma recurrent. Em refereixo a les triomfalistes dades de creixement del PIB. A sobre, ens hem empastifat de l’arrogància i la pedanteria espanyoles més agudes: anem esbombant que creixem més que la majoria de països de la Unió Europea (UE). Com si no fóssim els líders en ajudes dels Fons Next Generation! Sembla mentida el nivell de desinformació al que està sotmesa la societat catalana.

El cas, com deia, és que comença a discutir-se el model que -cal ser burros- es basa en el fet que el creixement del PIB sigui alt, però, al mateix temps, el creixement de la població sigui encara més alt. El tortell és més gran, però el nombre de comensals encara ho és més. Conclusió: toquem a menys bocí de tortell per cap. Ja sé que el nostre sistema escolar és un desastre -especialment en l’àrea de les matemàtiques-. Però, senyors governants, estem parlant d’una simple divisió! I si dic que els discursos que s’oposa al creixement irresponsable va obrint-se camí és gràcies a les anàlisis com els que periòdicament duu a terme el senyor Modest Guinjoan, l’economista ja conegut per gairebé tothom.

Si vols saber-ne més

 

   

Xavier Roig-Un restaurant és, també, una empresa

El passat dia 8 es va presentar al Col·legi d’Economistes de Catalunya el llibre Créixer o Progressar. Catalunya davant del mirall (Editorial Pòrtic), l’autor del qual és l’esmentat senyor Guinjoan. Hi van assistir empresaris, economistes i altres professionals, damnificats, tots ells, pel dia a dia. El llibre, com comento, es podria resumir que denuncia l’error de ser optimista davant una divisió matemàtica en què el denominador creix més que el numerador -creix més la població catalana que el seu PIB-. I d’aquí el títol: créixer no vol dir progressar. Els darrers 25 anys, Catalunya ha crescut, però no ha prosperat. Si pel que fa al PIB per càpita agafem la mitjana de la UE com 100% -en paritat de poder de compra- Catalunya ha passat del 125% l’any 2000, al 107% l’any 2023. La constatació del retrocés no pot ser més dramàtica. Tanmateix, crec que la contribució del llibre és que no es limita a exposar aquest fet -innegable, excepte per als nostres governants-, sinó que realitza dues contribucions importants.

Per una banda, explica que, si el PIB per càpita ha decrescut es deu al fet que la productivitat ha baixat. Fet innegable. Però assenyala un fet que fins ara ningú ha tingut el coratge d’apuntar: hi ha sectors que fan baixar la mitjana. Vull dir que, sense la “contribució” d’aquests sectors, el nostre PIB per càpita no hagués anat retrocedint de forma tan evident. Per tant, el senyor Guinjoan proposa que determinats sectors haurien de decréixer -fet que podria comportar que Catalunya, durant un període determinat de temps, no creixés globalment- en benefici d’apostar pels sectors de productivitat més elevada. És a dir: stop-and-see. Parem de fer el burro i pensem com pretenem que el país sigui en el futur. Perquè, tal com anem, anem malament.

"Parem de fer el 'burro' i pensem com pretenem que el país sigui en el futur. Perquè, tal com anem, anem malament"

La segona aportació fonamental del llibre és que aquesta correcció macroeconòmica que ha de fer el país, requereix un lideratge. Econòmic, empresarial i polític. I una professionalització dels serveis públics. Aquest pla -decreixem, temporalment, per poder créixer més després i no seguir retrocedint en riquesa per càpita- requereix un lideratge. Algú que tingui el país i els seus interessos al cap. Jo diria -i aquesta és la meva opinió- que de lideratge no se’n veu en perspectiva. Haurem d’anar tirant amb l’individualisme que ens caracteritza.

Aquest individualisme hauria d’arribar a les administracions catalanes. Sense la seva contribució, el país continuarà avançant tort i de manera autodestructiva. Perquè, com bé assenyala el senyor Guinjoan, seguir creixent com hem fet fins ara no reporta progrés. Ni aquí, ni a Pernambuco. Estem posicionats en el camí perfecte cap a la decadència econòmica i social.