Escolta l'article ara…
La sessió de control al govern britànic de dimecres a la Cambra dels Comuns ha marcat un punt d'inflexió subtil però transcendent en la carpeta escocesa. Davant la pregunta del diputat de l'SNP Chris Law, el primer ministre, Andy Burnham, ha vinculat formalment les condicions d'un segon referèndum d'independència a Escòcia amb el mecanisme del border poll recollit a l'Acord de Divendres Sant per a Irlanda del Nord. En afirmar que només es plantejarà una nova consulta quan existeixi un consens clar i un canvi sostingut en l'opinió pública, Downing Street ha abandonat el bloqueig absolut i ha traslladat el debat de l'estricta legalitat constitucional a la correlació de forces socials.
Aquest canvi de discurs suposa un moviment de fitxa d'abast incert. Passar de la negativa tancada o de declarar la consulta com una qüestió "fora de límits" a definir un llindar basat en les enquestes altera les regles del joc. Encara que Downing Street hagi matisat ràpidament que la postura oficial no ha variat i que avui no s'aprecia una majoria clara a favor del referèndum, el simple fet d'admetre que la voluntat popular pot obrir la porta institucional redibuixa l'horitzó polític entre Edimburg i Londres.
"Acceptar el mirall irlandès implica reconèixer que el Regne Unit continua sent, almenys teòricament, una unió voluntària"
Acceptar el mirall irlandès implica reconèixer que el Regne Unit continua sent, almenys teòricament, una unió voluntària. Tanmateix, establir com a criteri la "claredat del consens" introdueix una ambigüitat calculada que el govern britànic utilitzarà com a dic de contenció. Sense una xifra fixada per llei, la decisió de quan l'opinió pública ha canviat prou continuarà en mans de Westminster, convertint la demoscòpia en el principal camp de batalla polític.
Des de la perspectiva que atorga conèixer per dins la realitat de Westminster i d'Escòcia per haver-hi treballat com a assessor polític de l'SNP, el sobiranisme es troba avui en un moment de profunda reconfiguració estratègica. Després d'anys d'hegemonia institucional i de desgast en la gestió quotidiana, el partit liderat per John Swinney necessita superar la fase del tacticisme i reconstruir un projecte de país capaç d'atraure els sectors indecisos del teixit econòmic i social.
El repte immediat per a l'SNP ja no consisteix a exigir unilateralment una ordre de la Secció 30 per traspassar competències referendàries, sinó a consolidar una majoria social indiscutible que superi folradament el 50% de manera sostinguda. Si el llistó fixat implícitament per Westminster exigeix demostració de força demoscòpica, la tasca del sobiranisme passa inevitablement per eixamplar la seva base més enllà dels ja convincents i articular una proposta de governabilitat sòlida.
En aquesta equació, la dimensió econòmica serà la variable determinant que decantarà la balança. L'electorat central escocès exigeix respostes clares sobre el model fiscal, la transició energètica del Mar del Nord, les relacions comercials amb el mercat interior britànic, resoldre la qüestió de la moneda i l'eventual reingrés a la Unió Europea. Sense una proposta econòmica rigorosa que ofereixi certituds al teixit empresarial i als treballadors, cap majoria demoscòpica serà duradora. Per la seva banda, el govern laboralista de Burnham s'enfronta a un dilema estratègic de primer ordre. D'una banda, necessita transmetre estabilitat i defensar la integritat territorial de la Unió per no cedir terreny davant l'oposició de la dreta; de l'altra, no pot negar indefinidament el principi de legitimitat democràtica sense erosionar la mateixa naturalesa del pacte constitucional britànic.
L'horitzó cap a un nou referèndum no serà ni immediat ni senzill. Es tracta d'una cursa de fons on el temps i la perseverança jugaran un paper decisiu, supeditada a l'evolució de les pròximes eleccions a Holyrood i a la capacitat d'Edimburg per condicionar l'agenda política de Londres. La finestra d'oportunitat no s'obrirà per concessió espontània de Westminster, sinó per la pressió institucional i social que Escòcia sigui capaç de generar.
En definitiva, les declaracions d'avui a les Prime Minister Questions apunten cap a una mateixa conclusió: el futur d'un nou referèndum a Escòcia no es decidirà als tribunals sinó als parlaments. La clau de la independència ja no resideix a demanar permís, sinó a construir un consens social i econòmic tan incontestable que cap govern a Londres pugui ignorar-lo.
Afegir VIA Empresa com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat