Olor de cremat

04 de Febrer de 2026

Hi ha una corba que sempre m’ha inquietat: la de l’absentisme. Tendeix a pujar amb la bonança econòmica i a baixar en temps de restriccions. Vol dir això que ens posem menys malalts en èpoques de crisis? Lluny de simplificar el debat, l’absentisme continua sent una problemàtica central en la gestió de persones, tant pels costos que genera com per l’impacte en el funcionament normal de les empreses.

A inicis de 2026, Pimec ha presentat el seu segon estudi sobre absentisme. La taxa per incapacitat temporal ha passat del 2,5% el 2013 al 5,3% el 2025, i més del 75% de les baixes no superen els quinze dies. Dins d’aquests percentatges hi ha una dada especialment rellevant: el creixement de les baixes per causes de salut mental, que ja representen prop d’una quarta part del total de dies d’absència (23,6%).

Les causes són múltiples. Algunes són exògenes a l’empresa: un entorn social més tens i polaritzat, més consciència col·lectiva sobre la importància de la salut emocional o factors personals i familiars. També hi intervenen elements culturals, i alguna picaresca.

Ara bé, les empreses tenen marge per actuar sobre factors interns clau: la càrrega de treball, la claredat organitzativa, la qualitat del lideratge o la gestió del conflicte. Cal afrontar les causes de fons del desgast i fugir de fórmules ràpides de motivació quan actuen com a cosmètica.

"La clau rau a detectar a temps l’olor de cremat, identificar on s’està covant el foc i activar mesures preventives abans que l’absentisme, el conflicte o el malestar esdevinguin estructurals"

Una eina imprescindible de diagnòstic és l’avaluació de riscos psicosocials, que moltes organitzacions encara no tenen actualitzada o guarden en un calaix. Hi ha por d’obrir la capsa de Pandora, de confirmar que potser no estem tan bé com voldríem pensar. I, paradoxalment, és justament aquí on rau el seu valor: detectar a temps l’olor de cremat, identificar on s’està covant el foc i activar mesures preventives abans que l’absentisme, el conflicte o el malestar esdevinguin estructurals.

Aquests diagnòstics analitzen variables com l’exigència emocional i cognitiva, l’autonomia, el suport dels comandaments, el reconeixement, la conciliació, la claredat de rol o la previsibilitat del treball. Quan fallen, apareixen la sobrecàrrega, la desafecció i, en els casos més greus, el burnout.

Val la pena aixecar la tapa de la cassola: quan l’olor de cremat és evident, sovint fa temps que alguna cosa ha començat per dins.