OpenAI vol reinventar la web

23 d'Octubre de 2025

Atlas és el nou navegador web amb IA integrada amb què OpenAI pretén destronar el Chrome de Google. Li costarà, perquè de moment només està disponible per a Mac. Tant Chrome com Atlas estan basats en el motor de codi obert Chromium, tots dos porten xatbots incorporats i tots dos aspiren a ser el centre de l’experiència web per a l’usuari. La diferència és que Chrome és un navegador amb IA i Atlas és una IA —ChatGPT— amb navegador.

Atlas té l’avantatge que és un navegador pensat de zero per un entorn de productivitat basat en IA. La seva barra lateral de ChatGPT, sempre accessible, permet preguntar, demanar resums o ampliar informació sobre la pàgina en la que estem. Atlas també ofereix un “mode agent” (disponible per a subscriptors de pagament) que agafa el control de navegació i permet que ChatGPT actuï de manera autònoma a la web en nom de l’usuari. En aquest mode, l’agent d’IA pot navegar, clicar enllaços i omplir formularis per completar tasques senceres.

Un cas d’ús seria el de trobar pel·lícules sobre un tema determinat i que estiguin disponibles en alguna de les plataformes a les que estic subscrit. El navegador en “mode agent” fa una feina que em podria portar una bona estona en qüestió de minuts “navegant com si fos jo”. Li acabo de demanar: “Busca’m pel·lícules al voltant de l’ètica i la IA a teachwithmovies.org i que estiguin disponibles a Netflix, Disney, Amazon o Max”. I m’ha trobat: The Social Dilemma (2020), I Am Mother (2019), Robot & Frank (2012), Ex Machina (2014).

No és trivial: primer ha navegat pel catàleg de teachwithmovies.org per detectar quines pel·lícules encaixen amb el que li he demanat. Un cop trobades, ha comprovat una a una quines estaven disponibles a cada plataforma i la meva regió consultant la base de dades de justwatch.org (que jo no he especificat). Finalment, me n’ha presentat el resultat.

Reservar restaurants, emplenar formularis de reserva en línia sense intervenció directa, crear llistes de compra a partir d’una recepta o fins i tot presentar instàncies de manera automàtica a l’ajuntament de Tiana, com ha fet el meu enginyer IA de referència, Xavi Vinaixa (l’autenticació amb DNI electrònic no la fa automàtica per seguretat). Tot això sempre amb control per part de l’usuari: Atlas mostra en temps real les accions de l’agent i l’usuari pot agafar el control quan vulgui. Té un punt hipnòtic veure com el teu alter ego digital treballa per tu.

"Amb Atlas, OpenAI ha detectat que, per als seus usuaris, integrar la IA en el flux natural de navegació era un pas lògic"

Una altra novetat són les “memòries del navegador”. Atlas pot, de forma opcional, recordar context i dades de les pàgines que visitem. Per exemple, la IA pot retenir quines ofertes de feina vam consultar la setmana passada, recuperar-les i, fins i tot, generar-te’n un resum de les variacions. Les memòries són voluntàries i es poden revisar, esborrar o desactivar en qualsevol moment, incloent la possibilitat de navegar en mode incògnit perquè no s’emmagatzemi aquells llocs web que no ens agradaria que la gent sabés que visitem (ja sabeu que hi ha dos tipus de persones: els que obren les finestres d'incògnit anant a Arxiu -> Nova finestra d'incògnit i els que sabem que la combinació de teclat és Cmd+Shift+N).

Un dels motius del llançament d’Atlas és perquè OpenAI ha detectat que, per als seus usuaris, integrar la IA en el flux natural de navegació era un pas lògic: la funció de cerca web dins de ChatGPT ja era una de les més utilitzades des que es va introduir l’any passat. Portar ChatGPT al cor de la navegació web evita anar copiant i enganxant contingut entre el navegador i el xat.

Amb Atlas, OpenAI vol expandir l’ecosistema ChatGPT més enllà del simple xat en una web o app. Actualment ChatGPT compta amb uns 800 milions d’usuaris actius setmanals i un navegador propi li permet recollir dades sobre el comportament de navegació dels usuaris, informació que ara es queda Google. A més, obre la porta a noves vies de negoci: els analistes apunten que si OpenAI integra anuncis en els resultats conversacionals del navegador, podria captar part de la immensa quota de mercat publicitari que ara monopolitza Google (prop del 90% de la despesa en anuncis de cerca). Integrar el xat en un navegador sembla el pas natural previ perquè OpenAI comenci a vendre publicitat que prendria a Google. Van a fer mal, literalment.

"Integrar el xat en un navegador sembla el pas natural previ perquè OpenAI comenci a vendre publicitat que prendria a Google. Van a fer mal, literalment"

El CEO d’OpenAI, Sam Altman, entén que ens trobem en un moment excepcional per repensar l’experiència de navegació. “Creiem que la IA representa una oportunitat insòlita, d’aquelles que només es presenten un cop cada dècada, per repensar què ha de ser un navegador web i com l’hem d’utilitzar”, va dir durant la presentació d’Atlas. I potser té raó: des de la introducció de les pestanyes fa dues dècades no hi havia hagut innovacions disruptives en navegadors.

Atlas canvia l’accés a la web: de la cerca a la conversa. Pot canviar això la manera amb la que accedim a la web o és només un altre canal per captar usuaris de pagament i dades per a ChatGPT? Probablement totes dues, i el damnificat seria Google.

Google Chrome té un 72% de quota del mercat global de navegadors, amb més de 3.000 milions d’usuaris arreu del món, i el cercador de Google domina la cerca en línia. Google ja havia reaccionat a la irrupció de ChatGPT integrant el seu model Gemini i oferint resums amb IA als resultats de cerca a Google i a Chrome. Recentment, Chrome va incorporar un botó (l’espurna que ha esdevingut sinònim d’IA generativa) per llançar el seu xat Gemini dins el navegador.

Però mentre Chrome continua mostrant primer una llista d’enllaços i addicionalment ofereix l’opció d’usar un xat, Atlas posa el xat al centre i relega els enllaços tradicionals a pestanyes secundàries dins de cada conversa (enllaços, imatges, notícies, vídeos) que l’usuari pot consultar si ho necessita. Aquesta aproximació, en cas d’imposar-se, posaria a Google en una situació molt compromesa: si no fes res, Atlas i d’altres navegadors IA li passaran pel davant; si fes el mateix i seguís a roda, canibalitzaria el seu model de negoci.

També Apple podria veure’s pressionada. El seu navegador, Safari, no ofereix cap mena d’assistent intel·ligent integrat (Apple ha entrat tard i malament a la cursa de la IA). Si Atlas té èxit i apareixen versions per a iPhone, iPad o, si al Mac substitueix Safari, Apple es veuria empesa a contracor a incorporar funcionalitats d’IA dins el seu navegador.

L’arribada d’Atlas intensifica la “guerra dels navegadors amb IA”, on ja competien altres jugadors: Microsoft amb Edge+Bing Chat, startups com Perplexity amb el seu Comet, o navegadors independents com Brave i Opera que han anat afegint capacitats d’IA als seus productes. OpenAI, però, té l’avantatge de la marca ChatGPT i amb una integració total des del disseny. Si Atlas es consolida, podria robar usuaris no només a Chrome, sinó també als navegadors petits que fins ara atreien els entusiastes de la IA.

I si no vull fer servir un navegador amb IA perquè no va amb mi? Tinc males notícies. Més enllà de la rivalitat empresarial, Atlas i la resta de navegadors de nova generació podrien tenir efectes profunds en la pròpia web tal com la coneixem. Si els usuaris abracem la idea d’aconseguir respostes directes i personalitzades de l’IA en lloc d’una llista d’enllaços, es podria accelerar la tendència cap a una web més conversacional i menys centrada en pàgines estàtiques.

"Si ChatGPT és capaç de satisfer la consulta de l’usuari resumint informació de diversos llocs, potser l’usuari deixarà de visitar els enllaços cap a les pàgines originals"

Això canvia les regles del joc, especialment per als creadors de contingut i mitjans digitals: si ChatGPT és capaç de satisfer la consulta de l’usuari resumint informació de diversos llocs, potser l’usuari deixarà de visitar els enllaços cap a les pàgines originals (ja està passant entre els usuaris de ChatGPT i els que utilitzen Google amb el mode IA). Menys visites directes impliquen menys ingressos publicitaris per a aquests llocs, si trobar nous models publicitaris era obligatori en la web de les xarxes socials, en la de la IA és perentori.

No és casualitat que alguns grans grups mediàtics hagin començat a reclamar compensacions o signin acords de llicència de continguts amb empreses d’IA per a que usin els seus continguts per entrenar models. Per exemple, Condé Nast (amb marques com Vogue, Wired, The New Yorker) va tancar un acord amb OpenAI per a què en podés fer servir el contingut. També ho han fet Time Inc. o News Corp, amb el seu The Wall Street Journal, entre d’altres.

Però no tot són flors i violes. OpenAI ha sigut mitjanament honesta advertint que Atlas comporta riscos nous: compartir la navegació sencera amb un assistent vol dir concentrar molta informació personal en una sola eina. Tot i que l’empresa assegura que per defecte no utilitzarà les dades de navegació per entrenar models sense permís explícit de l’usuari, i que ha implementat controls granulars (com un avís abans d’entrar en mode agent recordant possibles perills, modes incògnit, i limitacions perquè l’agent no pugui executar codi ni accedir a arxius locals), la veritat és que Atlas acumula informació molt sensible: historial, cookies, contrasenyes guardades, preferències… tot potencialment lligat al perfil de ChatGPT. Si en un futur OpenAI decidís monetitzar aquestes dades (per exemple, amb anuncis personalitzats) o si hi hagués una fuita de dades, les implicacions serien enormes. Igualment, governs o tribunals podrien demanar accés a aquest tipus de dades unificades; confiar la nostra vida digital a un sol proveïdor no sembla la millor de les idees.

"Si la història ens ensenya alguna cosa és que cada capa d’intermediació de l’accés al contingut ha alterat profundament l’equilibri de com es descobreix i es distribueix la informació a Internet"

En el costat positiu, Atlas podria fer la web més accessible i eficient per a moltes persones. Usuaris amb poca formació digital o amb manca de capacitats podrien realitzar tràmits i trobar informació sense haver de ser furoners. Segurament més gent seria capaç de comprar un bitllet de tren al web de Renfe.

Si la història ens ensenya alguna cosa és que cada capa d’intermediació de l’accés al contingut —portals, cercadors, xarxes socials, IA— ha alterat profundament l’equilibri de com es descobreix i es distribueix la informació a Internet. Ara, aquesta intermediació pot recaure en assistents d’IA com Atlas, convertits en un filtre universal pel qual passen tots els continguts, també la nostra vida digital.

El disseny, el desplegament, els models de negoci i, sobretot, la regulació d’aquests filtres determinaran l’ecosistema web dels pròxims anys. També condicionaran com accedim al coneixement, com el compartim i qui en té el control. I si som capaços de comprar un bitllet al web de Renfe sense haver-hi de dedicar tota una tarda.