Peatges d’autopistes: el populisme costa diners
10
de Juny
de
2025
Act.
10
de Juny
de
2025
Una de les característiques del govern espanyol actual és el populisme. Es fan coses per quedar bé amb tothom —defugint la realitat que algú haurà d’empassar-se tard o d’hora—. El populisme ha tingut sempre un gran arrelament entre les societats hispanes, i Llatinoamèrica és el centre de la internacional populista. Entre els destacats membres hi va figurar una estrella que fou Eva Perón que va demostrar de forma definitiva que una mala classe política pot enfonsar un país, per pròsper que sigui. No és estrany que el populisme torni als orígens, infestant els colonitzadors espanyols, que fórem nosaltres.
Si vols saber-ne més
L’operació de populisme de més gran abast social a Catalunya ha consistit a anul·lar els peatges. Aquesta va ser una demanda que va començar a bellugar ERC amb un error d’òptica, al meu entendre, colossal. Es volia denunciar el drenatge fiscal que Espanya practicava sobre Catalunya. Un drenatge que voreja l’espoli i que ara es pretén corregir mínimament amb l’anomenat “finançament singular” que, ja els ho avanço, acabarà en no res perquè, com ja he explicat en algun article anterior, el principal enemic el tenim a casa. Un progressisme social que considera que els catalans hem de ser solidaris fins que ja no ens quedi res. I així serà. Perquè, aquesta manera de pensar, també forma part del populisme.
El cas és que en lloc de denunciar el drenatge fiscal en si mateix, es va optar per dir: si els espanyols no financen les seves autopistes mitjançant peatges —perquè, de fet, les hi paguem nosaltres, catalans—, nosaltres tampoc volem pagar les nostres. Com a acte demagògic no està malament. Però el més correcte hauria estat promoure els peatges per a la resta d’Espanya perquè, esclar, demanar el que demanàvem equival a dir una cosa com ara “vull ser com els pitjors de la classe!”. I aquí és on hem arribat finalment: estem entre els espanyols, els pitjors d’Europa.
"Tots els països de la Unió Europea (UE) paguen peatges. Nosaltres, que sempre els reclamem almoina, no en paguem"
No insistiré en l’animalada que constitueix promoure un model on nosaltres, amb els nostres impostos, financem unes autopistes que gasten uns altres, ja que som un país de pas. Enlloc practiquen una estupidesa d’aquestes dimensions. Però aquesta és una de les característiques del populisme i de la demagògia: les pedres sempre es tiren a la mateixa teulada. I aquí ens trobem en l’actualitat. Tots els països de la Unió Europea (UE) paguen peatges. Nosaltres, que sempre els reclamem almoina, no en paguem.
El tema m’ha vingut al cap per dos fets. Espanya necessitarà diners per finançar armament —s’hi posi com s'hi posi l’esquerra alternativa que governa Espanya—. Si no ho fem, l’opció és abandonar l’OTAN, cosa que no passarà. Per tant, caldrà deixar de finançar demagògia. I també m’ha cridat l’atenció les propostes que alguns partits —com ara Junts— fan per solucionar el tema autopistes. Proposen la vinyeta.
Perquè, esclar, ara cal posar la imaginació en marxa per no fer el ridícul. S’imaginen haver de reconstruir quioscs de pagament, amb tot el que comporta després d’haver desfet uns béns que ja hi eren? Ara tothom cau en la destrucció de formació bruta de capital que va significar arrasar els punts de pagament: edificis, instal·lacions tecnològiques, llocs de treball... per, després, aplanar, reasfaltar, senyalitzar, etc. Només una societat que s’ha begut l’enteniment passa impassible sobre aquest fet: la destrucció pel simple fet populista. I la feina que es gira ara d’imaginar com, aquella barbaritat —que va costar milions— es dissimula per poder ser substituïda per una altra cosa que no deixarà de ser un nyap.
Coses com aquestes, tan bàsiques, són les que caracteritzen els països amb mala governança. Els que sempre reclamen solidaritat i ajuts. Els països que, com el nostre, sempre seran de tercera, perquè, al capdavall, així ho hem lliurement escollit.