Voldria no haver d’escriure aquest article

Des de diferents entorns socials i econòmics hem estat advertint del sense sentit de destruir terres de regadiu per la ubicació de plaques solars. Fins i tot des de la meva implicació personal he facilitat directament les dades del tema als seus més directes responsables. Però, dissabte passat el president Salvador Illa, acompanyat de la consellera Sílvia Paneque, varen fer els honors a la nova planta fotovoltaica de la qual ja ens parlava la pel·lícula Alcarràs de Carla Simón.

L’acte va servir per mostrar l’interès del PLATER. Efectivament, planificar el futur és positiu i necessari. Es va remarcar la necessitat de les energies renovables i la urgència de tirar endavant la gran transformació verda contra el canvi climàtic. Fins aquí estaríem d’acord.

No voldria faltar al respecte al president de la Generalitat de Catalunya i, per tant, m'estalviaré comentaris, però, com es pot afirmar que el projecte no afectava la producció d’aliments d’aquest país? Com no pot afectar a la producció d’aliments de Catalunya la destrucció per a ús agrícola de 506 hectàrees (ha) de regadiu de les 656 ha previstes properament? O bé, afirmar que molts pagesos hi estaven d’acord. Atenció, estem parlant de problemes del país, del proveïment alimentari estratègic per a la població de Catalunya! Els endarreriments crònics de Catalunya per posar-se a l’altura de les exigències dels temps actuals no poden servir mai d’excusa per fer les coses malament. Les urgències no poden justificar polítiques precipitades.

Si vols saber-ne més

 

   

Per què no podem posar plaques solars al regadiu?

Les terres de regadiu ocupen un 8% del territori, però produeixen el 75% aproximadament dels nostres productes agrícoles. No fan cap falta aquestes terres per a l’energia fotovoltaica! En cap dels casos són necessàries. Però són les preferides.

Per què? En primer lloc, perquè normalment les terres de regadiu són planes i preparades per la instal·lació de les plaques solars sense costos d’adaptació de la seva base. En segon lloc, el regadiu aporta vitalitat empresarial i les indústries ja compten amb connexions a les xarxes elèctriques. Lògicament, a les companyies d’electricitat poc els hi preocupa l’ús agrícola d’aquestes terres. També, a alguns alcaldes ja els hi està bé, ja que aporta ingressos al municipi. Finalment, als propietaris de terrenys, pagesos o no, els hi pot atraure uns ingressos caiguts del cel enfront dels que obtindria per una producció sempre sotmesa a grans incerteses.

Contra aquesta suma d’unanimitats els governs de Catalunya segueixen el vent que bufa encara que destrueixin eines de futur imprescindibles. Es fa el que és fàcil i barat malgrat perdre actius imprescindibles, l’absència dels quals encarirà el nostre futur. Tot plegat, per no fer el que correspon, igual de possible però potser una mica més car o complicat.

"Els governs de Catalunya segueixen el vent que bufa encara que destrueixin eines de futur imprescindibles"

Hem de creure en la racionalitat de les persones i més encara dels estaments públics. No ens semblaria raonable tancar la unitat de cardiologia d’un hospital per mor de les urgències a oncologia. El més lògic seria buscar altres espais on ubicar l’ampliació de la unitat d’oncologia. Tampoc tindria sentit tancar una universitat per posar-hi una discoteca, tot i que, en aquest cas, des d’un punt de vista econòmic possiblement seria una bona inversió. Però no estem parlant de negoci econòmic, sinó de formació i impuls del talent, que és el que fan les universitats i no les discoteques. Universitats, que és el que necessita el futur del país. Això que sembla tan elemental no s’ha volgut veure en relació amb les infraestructures de regadiu. Destruir una infraestructura crítica del país i creure’s meravellós no diu massa dels equips de govern. I em sap greu, molt greu. Necessitem polítics amb criteri per no desfer allò que funciona o que necessitem.

Que no llegeixen els diaris, els nostres polítics? Que no són conscients de la conflictivitat geoestratègica actual? Que no miren TV3 quan Francesc Mauri ens posa els cabells de punta amb les temperatures d’aquest any i d’aquest estiu? Que no han sentit els problemes que està causant i causarà el Niño? Que no saben que els fons financers estan comprant terres de regadiu a la desesperada perquè saben que s’albiren tensions en la producció d’aliments i la fam pot ser un gran negoci? Que no saben que a països amb dificultat per produir aliments estan posant mitjans afegits per sostenir la seva agroalimentació? No, no ho saben. O no ho volen saber. Don’t look up.

"La inconsciència de gran part de la població sobre la criticitat del proveïment alimentari no hauria de contagiar als nostres polítics"

La inconsciència de gran part de la població sobre la criticitat del proveïment alimentari no hauria de contagiar als nostres polítics. No és catastrofisme pensar en l’eventualitat d’una crisi alimentària global gràcies al canvi climàtic. Quan, en conjuntures passades, hi ha hagut un problema de proveïment o preus molt alts els països productors aquests han regulat seriosament el seu comerç o simplement tancant les exportacions. El preu doblat del pa va ser la guspira per iniciar les guerres del Nord d’Àfrica. Quan hem tingut sequera alguns productes (l’oli, per exemple), han multiplicat el seu preu. En aquestes circumstàncies, menystenir la mateixa agricultura costa d’entendre des d’un punt de vista racional.

Un cop més, des d’aquestes pàgines, demano al Govern que prohibeixi d’una vegada la instal·lació de plaques solars en substitució de conreus agrícoles a terres de regadiu o terres que tenen oberta l’opció al regadiu (no que digui que ho ha prohibit, que ho prohibeixi). Demano que es deixi de donar respostes allunyades de la realitat i s’imposi el sentit comú, la coherència tècnica sobre aquest tema i la voluntat de futur d’aquest país.