Escolta l'article ara…
Les empreses que fa poc competien per demostrar-nos que els seus models eren cada vegada més potents ara ens diuen que potser hauríem d’anar més a poc a poc, perquè són massa perilloses i es poden escapar del nostre control.
Feu el favor de posar-vos d'acord. Cal prendre's seriosament els riscos de la IA. Però també cal preguntar-se a qui beneficia que tinguem por de la IA.
Des dels setanta que sabem que les campanyes de màrqueting també les fan els periodistes, quan es creuen totes les fonts per igual i s’empassen les notes de premsa pel boc gros. I no, no és una conspiració política; és només una cursa per uns objectius capitalistes. Com sempre.
Aquest estiu, Anthropic va arribar a proposar un mecanisme internacional que permetés aturar o alentir el desenvolupament de la IA més avançada si els riscos augmentaven. Al setembre, el seu CEO, Dario Amodei, va tornar a demanar que es frenés el ritme de desenvolupament. Sam Altman, d'OpenAI, va donar suport a la idea de "pace the frontier".
Anthropic sempre ha fet bandera de ser “la IA bona”, la que respecta els drets humans i va a favor de les persones. Però qui té la capacitat de competir en aquest mercat com a éssers de llum, també té la capacitat de decidir on està la frontera entre el que és bo i el que és dolent per la societat.
És una qüestió clàssica d'economia i política industrial. Si jo ja tinc una infraestructura enorme, milers de treballadors, centres de dades, xips, capital, inversors motivats i milions d'usuaris que em paguen cada mes, una regulació que augmenti el cost d'entrar al mercat pot ser molt més fàcil d'assumir per a mi que per a una empresa que acaba de començar.
S’ha vist clarament aquest 2026, tot just fa uns dies, quan empreses europees com Mistral i altres actors del sector van acusar les grans empreses nord-americanes de fer servir els arguments de seguretat per consolidar la seva posició dominant. Reuters recollia aquestes acusacions i també les opinions d'altres actors europeus que consideraven que frenar la frontera tecnològica podia perjudicar la competència i reforçar la dependència europea. Perquè la discussió sobre la seguretat de la IA també és una discussió sobre poder econòmic.
"La discussió sobre la seguretat de la IA també és una discussió sobre poder econòmic"
Fa mesos i mesos i mesos que expliquem que la IA és una tecnologia extraordinària que programa, dibuixa, pinta, investiga, escriu, automatitza… I ara ens venen a explicar que sí, però que és molt perillosa i que pot destruir la humanitat. Les dues coses poden ser certes, però jo em pregunto a qui beneficien els dos titulars.
Hi ha una diferència entre advertir dels riscos d'una tecnologia i construir al seu voltant una narrativa segons la qual aquesta tecnologia és gairebé incomprensible, incontrolable i potencialment superior als humans en qualsevol àmbit. Una tecnologia màgica, ingovernable, que fa que ens deixem de preguntar com funciona per darrere, però hem de continuar-ho fent. Qui controla els models? Qui controla les dades? Qui controla els centres de dades? Qui controla els xips? Qui decideix les regles d'accés? Qui decideix què pot fer un model? Qui té capacitat per auditar-lo? I qui té prou capital per competir-hi?
Aquestes són preguntes molt concretes que mouen l’agulla del poder. Hem deixat de tenir una eina empresarial en una infraestructura de seguretat mundial.
Si jo soc un país i tinc una bomba atòmica capaç d’aniquilar la societat, venen els SWAT i me la treuen. Si la bomba la tenen els EUA, aleshores és una qüestió de seguretat nacional i s’ha de protegir amb l’exèrcit i els serveis d’intel·ligència, i la geopolítica hi juga un paper clau.
"No necessites una "superintel·ligència" per transformar una societat, necessites que la gent es cregui que la tens, i que tothom en depengui"
L’eina passa a ser l’excusa per donar el poder al pirat taronja més gran del món. No necessites una "superintel·ligència" per transformar una societat, necessites que la gent es cregui que la tens i que tothom en depengui, perquè no puguis explicar res a ningú amb l’excusa de la “seguretat nacional”.
Però, sortint d’aquest jardí, anem a un altre molt allunyat i totalment relacionat. Aquesta setmana hem tornat a veure titulars sobre estudis que relacionen l'ús de la IA amb pitjors resultats acadèmics.
I rotundament sí: hi ha evidència que l'ús inadequat de la IA pot perjudicar l'aprenentatge.
Però també hi ha un estudi amb 2.307 alumnes de setè de primària a la República Txeca, publicat el 2026, que no va trobar una relació positiva entre la freqüència d'ús de la IA i el rendiment acadèmic. I va concloure que considerar que saber fer prompts és més important que entendre els conceptes estava associat negativament amb el rendiment.
També hi ha estudis que mostren que els efectes depenen molt de com s'utilitza la tecnologia. Una metaanàlisi de 2026 sobre estudiants de primària i secundària va trobar efectes positius dels agents d'IA sobre diversos resultats cognitius, especialment en desenvolupament d'habilitats i pensament d'ordre superior, tot i que els efectes depenien del tipus d'IA, l'edat i la matèria.
I una revisió de 89 estudis sobre estudiants universitaris va arribar a la conclusió que la IA pot actuar com a amplificador cognitiu quan s'utilitza amb una bona metodologia, però com a substitut cognitiu quan simplement fem que pensi per nosaltres. Una mica com tenir una calculadora i saber sumar mentalment, bàsicament.
Per tant, què és el que fem amb la IA i què no és el que fa que una persona es desenvolupi adequadament pel segle XXI, versus una que no.
Un infant ha de saber sumar, però no necessita fer manualment totes les sumes de la seva vida.
Un infant d'aprendre a escriure, però això no vol dir que no pugui utilitzar un corrector ortogràfic.
Un infant ha de saber llegir, però això no impedeix que senti audiollibres si li ve de gust.
"Una de les competències importants de les pròximes dècades serà saber quan utilitzar la IA, però sobretot quan no fer-ho"
Aprendre no significa deixar d'aprendre. Una de les competències importants de les pròximes dècades serà saber quan utilitzar la IA, però sobretot quan no fer-ho. I això només s’aprèn tocant.
Si un alumne demana a ChatGPT que li resolgui un problema de matemàtiques i copia la resposta, no està aprenent gens. Totalment. Tanmateix, si demana fonts fiables per preparar-se un debat, o que li posi exercicis semblants als que s’han treballat a classe per preparar-se per un examen, fa servir a la IA per desenvolupar el seu coneixement, per ampliar mires i bases.
De fet, estudis recents en educació elemental mostren que els alumnes amb més rendiment tendeixen a utilitzar la IA per inferir, explicar-se conceptes i raonar, mentre que els alumnes amb més dificultats poden acabar limitant-se a copiar les respostes. Això és usar la IA, i això s’ha d’ensenyar.
Estem dient als nostres fills: "No facis servir aquesta tecnologia perquè fa tonto", però al mateix temps que els estem preparant per entrar en un món laboral on aquesta tecnologia serà cada vegada més present.
"Hem d’ensenyar aquestes eines després d’haver construït les bases que ens permetran utilitzar-les amb criteri"
Això no té gaire sentit. Hem d’ensenyar aquestes eines després d’haver construït les bases que ens permetran utilitzar-les amb criteri. L’infant ha de saber què llegeix abans de confiar en un resum. Ha de saber escriure abans de demanar a una màquina que l'escrigui. Ha de saber sumar abans de demanar que li doni les respostes. Però després d'haver construït aquestes capacitats, impedir-li que aprengui a utilitzar una de les eines més importants del seu futur tampoc sembla una gran estratègia educativa.
Hem de fugir de la idea que la IA ha de servir per fer trampes, que s'usa per mandra i que a més és molt perillosa. Estarem entrant en allò que ens farà més mediocres de cara al futur.
Una enquesta de Common Sense Media publicada el juny de 2026 ja trobava que el 86% dels joves de nou a disset anys enquestats utilitzaven la IA, i gairebé una quarta part ho feia diàriament. La realitat ja va per davant del debat. El que hem de fer és que la facin servir per ser més llestos, allà on a casa o l’escola no arribem, no per fer veure que ho són.
Per resumir, i abans d’arribar al final de l’article: la por a la IA pot ser legítima, però també tenim davant nostre una concentració de poder tecnològic, econòmic i polític com poques vegades havíem vist. La possibilitat que algunes empreses utilitzin la regulació per protegir els seus interessos és una qüestió que mereix ser analitzada amb la mateixa serietat amb què analitzem els riscos de la tecnologia, perquè la por també genera incentius econòmics i polítics.
"La possibilitat que algunes empreses utilitzin la regulació per protegir els seus interessos és una qüestió que mereix ser analitzada amb la mateixa serietat amb què analitzem els riscos de la tecnologia"
Un govern pot voler limitar determinats riscos i, al mateix temps, voler conservar un avantatge geopolític. Una gran empresa pot defensar mesures de seguretat i, simultàniament, beneficiar-se d’un marc regulador que faci més difícil l’entrada de nous competidors. I una escola pot voler protegir els alumnes dels efectes negatius de la IA i, alhora, condemnar-los a arribar tard a una tecnologia que formarà part del seu futur professional. Tot això pot ser cert de manera simultània.
Afegir VIA Empresa com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat