Observar l’observatori de la intel·ligència artificial

El Govern va anunciar la setmana passada, a través del conseller de la Presidència, Albert Dalmau, la creació de l’Observatori Català de la Intel·ligència Artificial i Mercat de Treball, dins d’un pla més ampli que vol anticipar l’impacte de la IA sobre l’ocupació, reforçar els drets laborals, augmentar la transparència dels algoritmes, ajudar les pimes i impulsar la formació i la requalificació dels treballadors.

Sobre el paper, és difícil estar-hi en contra. Ja sabem, per sort o desgràcia, que la intel·ligència artificial no només ens redactarà els informes, sinó que transformarà el mercat a nivells que no ens imaginem el 2026, i és raonable que les administracions intentin anticipar-se als canvis a través de les eines disponibles per protegir als ciutadans, especialment els més vulnerables.

El problema és que jo no estic entenent una cosa molt bàsica: què vol dir governar la IA? Les eines que fem servir es fabriquen a milers de quilòmetres de distància, són caixes negres i no sabem exactament com funcionen pel darrere. De fet, no ho sap ni la Unió Europea (UE), ni les mateixes empreses que les fabriquen són clares. 

També us diré que el fet que sigui difícil no vol dir que no s’hagi de fer. S’ha de trobar la manera, però això, crec, encara no és on som. No sé si pequem d’ambiciosos, d’il·lusos, o de fabricants de notes de premsa amb ChatGPT.

Si vols saber-ne més

 

   

Gina Tost-PISA, vaga i pluja

Un observatori no és una guingueta, per se. Pot fer coses interessants com recopilar dades, estudiar l'evolució de l'ocupació, identificar sectors afectats, detectar riscos i aportar informació al diàleg social. El cas de l’Observatori de la Intel·ligència Artificial de Catalunya (OEIAC, que penja de la càtedra de la Universitat de Girona), va treure un model PIO molt potent. Però “existir i pagar” no dona automàticament capacitat de govern sobre res.

La mateixa nota de premsa del Govern reconeix que la Generalitat té competències molt reduïdes en matèria laboral i bona part de la regulació que afectarà la IA en el món del treball es decidirà en altres àmbits, especialment a escala estatal i europea. Per tant, què estem presentant exactament?

Si no tenim capacitat per posar multes als rètols que incompleixen la llei de política lingüística a la ciutat de Barcelona, com inspeccionarem sistemes que són propietat de tercers, que estan desenvolupats a milers de quilòmetres de Catalunya i que s'executen dins de sistemes corporatius als quals l'administració no té accés? 

"Si no tenim capacitat per posar multes als rètols que incompleixen la llei de política lingüística a la ciutat de Barcelona, com inspeccionarem sistemes que són propietat de tercers?"

És relativament fàcil veure un cartell penjat al carrer i comprovar si compleix una determinada normativa (està o no està en català). És molt més complicat saber quin model utilitza una empresa per seleccionar candidats per certes posicions, quines dades ha fet servir per entrenar un model, o quins criteris pondera per sobre i per sota.

Per això, abans de parlar de "governar" la IA, hauríem de saber de què parlem. No només hem de memoritzar i escopir el que ens han dit que diguem, hem d’entendre en quin guirigall estem entrant.

Us poso un exemple molt bàsic: quan el Govern parla “dels nostres algorismes”, què està dient? Catalunya no ha creat OpenAI, ni Anthropic, ni DeepSeek. Els models fundacionals que estan transformant l'economia mundial es desenvolupen fora de Catalunya i, en la gran majoria de casos, fins i tot, fora d'Europa. Excepte Mistral, que és francès i poca gent el coneix, els que coneix la gent són de fora.

"No tenim el control sobre la tecnologia simplement perquè decidim estudiar-la, i qui té el poder de fer-ho, que seria Europa, encara està acabant d’aterrar i tancar l’AI Act"

Per tant, repetiu amb mi: no tenim el control sobre la tecnologia simplement perquè decidim estudiar-la, i qui té el poder de fer-ho, que seria Europa, encara està acabant d’aterrar i tancar l’AI Act.

Una política pública realista entén de què parla, sap quines palanques té, a quina porta trucar, amb qui s’ha de posar d’acord i les capacitats on pot arribar. Un cop controlem els bàsics, podrem construir una estratègia.

Ara bé, no tot són males notícies. Hi ha algunes cosetes que sí que podem fer. 

"A Catalunya tenim els 'tecnomotivats' que sempre hem estat al darrere de grans projectes que han tingut un impacte brutal en la història tecnològica"

Per una banda. Catalunya no pot competir amb les grans tecnològiques mundials intentant construir des de zero un model fundacional que competeixi en escala amb els seus. No tenim ni els recursos, ni el temps per dedicar-hi.

Però tenim altres coses, i no és la Gigafactoria de Móra la Nova, són els tecnomotivats catalans que sempre hem estat al darrere de grans projectes que han tingut un impacte brutal en la història tecnològica. Sense fer soroll, petites formiguetes (la gran majoria, voluntàries) tirant endavant una xarxa potentíssima des de la solitud de casa seva. Tenim exemples com Softcatalà, els viquipedistes, el projecte Common Voice, l’antiga Fundació puntCAT (ara Accent Obert)... i milers d’exemples més. 

Estem parlant que fa molts anys que hem posat a disposició recursos tecnològics perquè el català pugui formar part de l'ecosistema digital amb normalitat.

Si vols saber-ne més

 

   

Gina Tost-Confondre el potencial quàntic de Catalunya amb la velocitat

Una política industrial i tecnològica històrica, molt més tangible del que ens pensem. La tendència fa 40 anys que és aquesta, i no sembla que abaixem el ritme. Com els podem continuar donant suport? Com ho posem a l’ADN de tothom perquè els projectes tirin endavant?

Els nous models i innovacions han de poder entendre la nostra realitat. Per exemple, que els sistemes de veu no tractin el català com una simple traducció del castellà o de l’anglès, o que els models coneguin el context cultural i social del país. 

Volem un observatori? Molt bé. On volem ser d’aquí cinc o deu anys? Cap a volem anar? Les respostes són molt concretes.