Practicar turisme no és un dret social... per ara

En algunes converses que mantinc amb gent diversa, es planteja el tema del turisme. Quan explico que el turisme és subvencionat i, pràcticament, tothom ho acaba entenent, sempre salta algú que diu que la gent pobra també té dret a practicar el turisme. A cop de ser interpel·lat, he desenvolupat un argumentari que crec que pot resultar útil compartir amb tots vostès.

Turisme subvencionat. El turista que s’allotja en un hotel de la costa de tres estrelles i 50 habitacions rep una subvenció aproximada de set euros per pernoctació. La subvenció és indirecta i la rep de pagar poc a uns empleats que gasten més serveis socials dels que es cobreixen amb els impostos que paguen l’empleat i l’hoteler.

El beneficiari és, principalment, un no-català. Com que el 85% del turisme de costa és no-català, el principal beneficiari de la subvenció és una persona que no resideix a Catalunya. En conseqüència, els catalans subvencionem les vacances d’aquest 85%. Com poden vostès deduir, un sense sentit.

Si vols saber-ne més

 

   

Què ens costa un turisme mal dissenyat?

El turisme a la Unió Europea (UE) ha de ser car. A la UE no existeixen els llocs de treball barats. Existeixen els salaris baixos. Un lloc de treball a la UE implica uns serveis socials (educació, sanitat, transport, seguretat, etc.) que són cars. Si es paga un salari massa baix, no es cobreixen costos socials. En conseqüència, els serveis turístics a la UE han de ser cars, sens dubte.

La solució al problema del turisme català passa per limitar llicències. Els pobles i ciutats de Catalunya han de deixar de donar llicències per obrir establiments hotelers i, sobretot, bars i restaurants -som la regió amb més bars i restaurants per habitant de tota Europa, incloent-hi Espanya-. Aquesta limitació ha d’afavorir la pujada de preus i ha de fer plegar els hotels i bars de qualitat aberrant que són els que dominen el panorama. S’han de restringir les llicències. Barcelona ho va començar a fer i, ara, els hotels de Barcelona són cars. També s’han de tancar els apartaments d’ús turístic.

Aleshores, la gent més humil no pot fer turisme? Si no se’l pot pagar, no. Fa molts anys, tots estalviàvem per poder viatjar un cop l’any. Els vols de baix cost i els apartaments d’ús turístic han prostituït el concepte turisme i viatge. Anar dos o tres cops a Londres perquè els vols són barats, o anar a passar un dia a Venècia és una aberració econòmica, social i mediambiental. Fer turisme ha de constituir un fet excepcional i no pot ser subvencionat. No mentre hi hagi cues a la sanitat, metges i mestres mal pagats, Rodalies que no funcionen, inseguretat als carrers, etcètera. Governar és fixar prioritats, i el turisme, fins on jo sé, encara no forma part de la llista de drets socials.

"Anar dos o tres cops a Londres perquè els vols són barats, o anar a passar un dia a Venècia és una aberració econòmica, social i mediambiental"

Però això no és just! El que no és just és que es practiqui el turisme barat que únicament és possible perquè es paguen salaris de porqueria. Tant als hotels, als bars, com a les companyies aèries que, de pas, no paguen impostos sobre el combustible i reben subvencions per aterrar en determinats aeroports. El dret al turisme no es pot basar en un desig frívol que se sustenta en gent explotada. Tant si el practiquen els benestants o els pobres.

Aleshores què fem amb el turisme? S’hauria de començar a assumir que el turisme de masses no és sostenible. I el fet que, abans, alguns pocs el practiquessin no és excusa per acceptar que ara el poden practicar tots. Viatjar, poc i amb saviesa, no és turisme. Viatjar ha de constituir un exercici car – com ho era fa 30 o 40 anys-. I cal pensar en aquest fet: estalviar un temps per poder viatjar enraonadament.

Resum. A més de ser una activitat que contamina, explota treballadors, degrada el medi ambient i atempta els hàbitats socials, el turisme de masses és, contràriament al que alguns pensen, una activitat absolutament inculta. Cal llegir i rellegir Josep Pla: “Si viatjar donés cultura, els revisors serien les persones més cultes del món”.