Catalunya, vivint de l’esquena dels altres

Ja fa molts anys, quan jo era jove, s’acostumava a fer servir la resta d’Espanya com a exemple de societat indolent, que no treballava prou per mantenir el nivell de vida que pretenien practicar. Era molt viva l’asseveració que la gran diferència amb els catalans era que aquí la paraula tasca volia dir treball mentre que en castellà era un bar. Amb posterioritat, aquesta comparació va derivar cap al tema del dèficit de les balances fiscals. Espanya vivia bé a costa dels impostos dels catalans. I això no ha canviat. El que sí que ha canviat -un dels grans èxits de la democràcia espanyola- és haver igualat totes les zones d’Espanya per l’ombrall inferior. És a dir, que ara Catalunya forma part dels que s’han acostumat a viure gràcies a l’almoina dels altres. No en som conscients, però és així. Nosaltres ens comportem respecte a la Unió Europea (UE) com sempre s’havia comportat Espanya respecte a Catalunya: viure per sobre de les possibilitats pròpies gràcies als impostos d’altres. És així que Catalunya pretén viure -malviure, i cada cop anirà a pitjor- dels impostos dels europeus.

El programa NextGen -ara es descobreix que el govern espanyol l’ha fet servir per a tot- ens ha donat ajudes equivalents al 6% del PIB -l’estat membre amb més ajudes per càpita de tota la UE-. Per això ens permetem fer i defensar algunes animalades que, a mi -qui m’ho havia de dir, fa uns anys!- em produeixen vergonya de ser català. I és que la UE ens ha hagut de recordar que hauríem d’apujar l’IVA dels establiments de restauració i hoteleria. Al nivell de com el tenen els altres països civilitzats.

Si vols saber-ne més

 

   

Catalunya “es dessagna” amb un model econòmic “insostenible”: “No necessitem solucions de bisturí"

L’Informe Fènix ja apunta aquesta pujada de l’IVA turístic com una de les recomanacions bàsiques. Brussel·les diu que aquesta pujada significaria recaptar uns 7.000 milions més -uns 2.000 dels quals correspondrien a Catalunya-. No espero que el senyor Sánchez deixi de practicar el populisme. Per tant, veig aquesta pujada com altament improbable mentre ell governi. Però sí que tenim, els catalans, la possibilitat de recaptar aquests diners mitjançant una eina que poden aplicar els ajuntaments i la Generalitat: l’Impost d'Estances en Establiments Turístics (IEET). I, a més, aplicar-lo, o fer una llei pròpia per gravar els pisos i apartaments turístics.

Tanmateix, això no agrada ni fa popular. La gent no vol turisme de masses, però els governants hi fan poca cosa. I la veritat és que no caldria prohibir res -cosa que, també, seria convenient-. Només caldria fer que pernoctar a Catalunya fos més car. Bastant més car. Vindrien menys turistes i recaptaríem més. Però no. La competència entre poblacions turístiques és la norma. I ningú ho atura. Es tracta d’una carrera boja per veure qui destrossa i prostitueix Catalunya de la manera més grollera.

"La gent no vol turisme de masses, però els governants hi fan poca cosa. I la veritat és que no caldria prohibir res, només fer que pernoctar a Catalunya fos més car. Bastant més car"

Sempre he admirat els europeus que no ens envien a fer punyetes. Tolerar que tinguem autopistes de franc -únic cas a Europa-, tolerar que la sanitat pública no apliqui copagament -com està implantat a gairebé tota Europa-, i, a sobre, que nosaltres subvencionem el turisme a cop de no aplicar els impostos que toquen, és d’admirar. Ep, i els catalans, contents! Mentrestant, l’estat del benestar va curt d’armilla. I anem subsistint amb l’almoina europea. No pas amb els recursos propis. No cal dir que això porta a l’argentinització més evolucionada. I no hauríem d’oblidar la lliçó d’aquell país malaguanyat: uns governants populistes poden enfonsar un país sencer. I el seu futur.

Suggereixo a l’Institut d’Estudis Catalans que, a la pròxima edició del diccionari, elimini la paraula tasca com a sinònim de funció, projecte, etc. Perquè ja no és cert. I l’obligació de l’IEC és mantenir la llengua actualitzada d’acord amb cada moment que vivim.