Regulació dels alts càrrecs públics: alguna bona notícia

En L’Anàlisi de dijous passat (La corrupció és una percepció) esmentava alguns casos de corrupció que no eren percebuts com a tals. Un d’ells era el fet que els nombrosíssims càrrecs nomenats a dit pels governs de torn -pràctica habitual a Catalunya i a Espanya, però no fora d’aquí- contribuïssin amb una quantitat del seu salari al partit al qual pertanyen. Sembla mentida que algú hi trobi res de positiu en aquesta pràctica.

Per enumerar algun dels defectes. Primer, el nombre de càrrecs nominats pels partits que entren a formar part del poder -donar suport al govern també implica aquest privilegi- hauria de tendir a zero. Per tant, res del que se’n derivi pot ser bo. Ara bé, hi ha qui, a sobre, vol veure bones intencions en un fet que es deriva d’una mala praxi. I consisteix a dir que els nomenats paguen per ocupar aquest càrrec.

Si vols saber-ne més

 

   

La corrupció és una percepció

Analitzem aquesta segona derivada d’un fet pervers. Des de la perspectiva del partit. Podem dir que xucla de forma irregular diners públics per finançar les arques del partit. Des de la perspectiva del designat. Paga una quantitat per ocupar un càrrec que hauria de ser ocupat per un professional de la carrera pública. O sigui, practica una “mordida” per obtenir-ne un benefici irregular. Addicionalment, ocupa un càrrec per al qual no ha estat preparat i no en té ni idea. És a dir, el contribuent està estafat dues vegades: els seus impostos van a “mordidas” i, a sobre, no rep el servei adequat que hauria de rebre. O és que algú es pensa que les pífies continuades que darrerament patim -obra pública, designació en places públiques com ara a ensenyament, els famosos casos de la DGAIA, etc.- succeeixen perquè Déu ens té mania?

Però, esclar, el problema de determinada corrupció -i el cas que ens ocupa n’és molt significatiu- és que aturar-la perjudica molta gent. A massa. En aquest cas, l’individu que ocupa el lloc de treball i que, probablement, fora de l’ombra del poder no tindria futur -no almenys amb el salari equivalent i el baix nivell d’exigència que se li aplica-. Però parin-se a fer quatre càlculs. Si s’estima que els càrrecs designats a dit pel govern català que arriba al poder són uns cinc-cents, i cadascun d’aquests terraqüis paga, posem per cas, i pel cap baix, uns 200 euros al mes al partit, observarem que el partit recaptaria uns 100.000 euros al mes. Un milió dos-cents mil euros a l’any. Pas mal!

"Per què ens passen coses pròpies de república bananera? Perquè som una república bananera"

Ep, i això no són imaginacions meves. Una exdirectora general d’un dels departaments de la Generalitat -que fa temps va ser-ho durant tres anys i perquè la van anar a buscar- m’explicava que, en general, la miraven de reüll perquè ella no pagava “mordida” -no era de partit-. Vull dir amb això que estem davant una pràctica on l’honestedat és l’excepció. Accedeixin al següent enllaç del web Professionalitzem.cat i observaran per què ens passen coses pròpies de república bananera: perquè som una república bananera.

Ara sembla que el govern de la Generalitat vol presentar un projecte de llei que professionalitzi la funció directiva als diferents departaments del govern. Benvinguda sigui.

Ens en felicitem. A causa del que he argumentat abans, d’oposició no en faltarà. Hi ha els individus -lobby parlamentari?- i els partits -a veure quina aigua li tiren al vi-. Ho anirem seguint...