Escolta l'article ara…
En les famílies empresàries amb les quals col·laboro amb freqüència, em trobo que els falta comunicació, coneixement i, en molts casos, experiència sobre els processos de relleu.
Els processos de relleu augmenten les probabilitats de conflicte. Els temes de conflicte més habituals giren al voltant de poder (qui mana), retribució (repartir o reinvertir), estratègia i egos. Aquests conflictes es poden veure a més alimentats per autosabotatges com els júniors eterns, la improvisació, l'endogàmia, la pèrdua de visió compartida, l'immobilisme o la desafecció.
Perquè el procés de relleu finalitzi amb èxit, convé pensar a llarg termini, aclarir expectatives, assumir rols, alinear visions, gestionar els conflictes, institucionalitzar la família amb una constitució (protocol) i consell, professionalitzar als propietaris, estructurar el govern de l'empresa i família, un lideratge clar i planificar.
Important és tenir clar què és “èxit”: assegurar la pau familiar?, assegurar la continuïtat de l'empresa?, assegurar la continuïtat de l'empresa en la família?
Jo dic que el relleu és un 4x4, perquè a l’empresa familiar hi ha quatre relleus que se solen confondre: a la propietat, al govern, a la direcció de l’empresa i al lideratge de la família; que han de dissenyar-se amb coherència. I intervenen quatre tipus d’actors: els predecessors, l’empresa, els continuadors i la família. L’enfocament ha de ser econòmic, jurídic, sistèmic i psicològic per tenir en compte els diners, els aspectes civils (successoris i matrimonials), mercantils i fiscals, les conseqüències familiars i la gestió de les emocions i sentiment.
"Convé recordar que hi ha fruits, com la implicació dels continuadors, que s’han de sembrar amb molta antelació"
En planificar els diferents relleus s’ha de tenir en compte els possibles escenaris futurs de l’empresa, família i individualitats; evitant tractar de regnar després de mort. Per a cadascun d’aquests aspectes i enfocaments hi ha especialista, però és imprescindible que participin en el grau corresponent el màxim d’integrants de la família empresària; i és convenient un assessorament global amb visió i experiència holística que ajudi a trobar solucions flexibles.
Convé planificar evitant la coincidència temporal dels diferents relleus, i tenint en compte els possibles imprevistos interns i externs. Convé recordar que hi ha fruits, com la implicació dels continuadors, que s’han de sembrar amb molta antelació. Com va dir en Peter Drucker: “Planificar no és pensar en les decisions de demà, sinó en les conseqüències futures de les decisions d’avui”.
Una qüestió prèvia a la planificació del relleu és la de plantejar-se si la continuïtat és el més encertat. El negoci té futur? Els continuadors tenen voluntat i capacitat?, s’entendran? S’ha de tenir en compte la continuïtat de l’empresa, la preservació del patrimoni i la felicitat de la família i dels seus integrants. Continuar, i tots junts, és una opció, no una obligació. La poda pot enfortir l’arbre. La fusió pot ser una bona decisió.
"Una qüestió prèvia a la planificació del relleu és la de plantejar-se si la continuïtat és el més encartat"
La planificació no garanteix l’èxit i la felicitat, però augmenta la seva probabilitat. El relleu a l’empresa familiar no és un esdeveniment puntual, sinó un procés complex que requereix temps, visió i diàleg. Planificar-lo amb rigor vol dir establir fites i calendaris. Definir què vol dir èxit, anticipar escenaris, implicar la família i establir fites clares permet afrontar el futur amb més serenor. Perquè, en definitiva, continuar —o no— ha de ser una decisió conscient, compartida i responsable.
En aquesta planificació els externs podem fer com les llevadores en el part: acompanyar. Però les decisions, dolors i conseqüències són de la família empresària.
Afegir VIA Empresa com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat