Rodalies, hostatges del nacional-sindicalisme

En l’afer del servei de Rodalies de Barcelona s’hi barregen molts aspectes. El primer i fonamental és que a l’àrea de Barcelona hi viu massa gent. Catalunya va quedar desequilibrada -i desarticulada, de pas- quan Reus va deixar de ser la segona ciutat de Catalunya. De les hores ençà, les autoritats han buscat sempre que Barcelona -la seva àrea metropolitana- fos la segona ciutat d’Espanya, fet que demostra el nivell dels que ens han manat. La principal missió dels que ens governen hauria de ser equilibrar el territori en lloc d’estar sempre pensant en àrees metropolitanes i dramàtics “cinturons” barcelonins.

El segon gran problema -que no ho seria si no fos pel primer- és que Barcelona és una ciutat costanera i, per tant, el seu perímetre equival a mitja circumferència. Els accessos dels quals gaudeix una ciutat al bell mig d’un territori poden utilitzar 360°, i Barcelona només en té 180°. Per tant, la densitat dels sistemes d’accés s’ha de veure, forçosament, doblada.

Si vols saber-ne més

 

   

Xavier Roig-Traspàs de Rodalies: anem malament, i només caldria copiar

Tot això ja seria prou problema si no fos que, a sobre, Catalunya pateix d’un problema addicional, que no és menor: Renfe. Aquesta empresa -per qualificar-la d’alguna manera- forma part del duet, juntament amb Correos, que la democràcia -entre d’altres moltes coses- no va desmuntar quan es va morir Franco. Ens trobem, doncs, amb una herència enverinada que s’ha anat propagant i retroalimentant al llarg dels darrers decennis.

Gràcies a la Unió Europea (UE), la seva existència legal com a monopoli sembla que té els dies comptats. Mentre, però, morirà matant. Almenys, als catalans. Ja els vaig explicar en un article anterior que, en un moment de la meva vida, vaig tenir tractes amb la senyora Mercè Sala, que havia estat presidenta de Renfe. Va ser clara: “amb Renfe no hi ha res a fer”. I és així. Per això l’única solució és desmuntar-la.

"La primera missió d’aquesta nova empresa de Rodalies hauria de ser contractar el servei a un altre operador que no fos Renfe"

Sempre he tingut la sensació que els problemes de Rodalies no eren únicament d’inversions -que també-, sinó de personal. Estem davant d’un exèrcit de persones de tarannà funcionarial, que treballen sobre terra cremada amb els privilegis que els va donar el desembarcament de Franco fa 86 anys. I no hi ha manera. Darrerament, s’ha descobert que hi havia empleats que feien boicots a la xarxa. No s’ha destapat cap més cas. I és perquè no s’ha dut a terme cap investigació independent i eficaç. Perquè en aquest tema tinc una certesa. De la mateixa manera que tinc la certesa que l’altra cara de la lluna existeix, encara que mai l’he vista.

Ara que s’ha creat aquest nou esguerro que administrarà les Rodalies de Catalunya, es pot llegir entre línies que han hagut d’entaforar Renfe a desgrat de tots. Llàstima, perquè la primera missió d’aquesta nova empresa de Rodalies hauria de ser contractar el servei a un altre operador que no fos Renfe. No podrà ser així. Almenys per un temps. Les amenaces que els treballadors de Renfe van emprar per no fer vaga, ara es paguen. Bé, ho pagaran els usuaris que observaran que no ens podem desempastifar, d’una maleïda vegada, d’aquesta xacra tardofranquista. Els malfactors continuaran actius en forma de quintacolumnisme.

Ara cobra especial valor el traspàs de la policia. La creació dels Mossos d’Esquadra. Una persona que hi va ser em va explicar que un comandament de la Policia Nacional li va dir que aquell traspàs només tindria lloc “passant per sobre el seu cadàver”. Però es va fer. És clar que, aleshores, els polítics que manaven aquí no tenien l’amo allí. I el fet, pesa.

"Un dels orígens del fatalisme -tan habitual entre els pobles hispanitzats- és que res canvia"

Si busquem al diccionari la paraula “xantatge” trobarem que ens diu: “Coacció que hom fa damunt algú amenaçant-lo de manifestar coses veres o falses que el poden perjudicar moralment o materialment en el cas que es negui a fer allò que el coaccionador li exigeix”. En anglès l’equivalent és “extortion”. Vostès mateixos.

Un dels orígens del fatalisme -tan habitual entre els pobles hispanitzats- és que res canvia. De moment, per la meva part, i pel que fa a la nova Rodalies, res més.