Suècia no és l’Alemanya de l’est

1.- Les eleccions generals a Suècia de fa deu dies han dibuixat una realitat ben diferent de les eleccions regionals a l’Alemanya de l’est de diumenge. A Suècia, la ultradreta dels Demòcrates Suecs (SD) ha reculat, baixant del 20,54% dels vots de 2022 al 17,48% de 2026; ha perdut el 15% dels vots i ha baixat de 73 a 62 diputats, patint la seva primera caiguda notable. La ultradreta s’esperava d’entrar al govern i aspirava a liderar-lo per primer cop, atès que fa quatre anys ja va ser la segona força del país i el primer partit dins del bloc de centredreta.

Ara, però, el partit Moderat del primer ministre Ulf Kristersson ha superat la ultradreta i és la segona força del país, liderant el bloc de centredreta. Aquest bloc, però, ha perdut les eleccions: ha reculat fins als 173 escons, davant dels 176 del bloc de centreesquerra, al qual no serà fàcil de formar govern al voltant dels socialdemòcrates de Magdalena Andersson.

A Alemanya, en canvi, aquest setembre s’ha votat en tres estats de l’est, on s’hi ha produït un augment dels vots als partits d’extrema dreta i d’extrema esquerra i una erosió notable del partit central de la política alemanya, la CDU.

El seu líder, l’actual canceller Friedrich Merz, no connecta amb la gent i no aconsegueix generar un vincle emocional com el que van saber crear Merkel o Kohl. Aquests cancellers, si havien d’aplicar mesures impopulars o reformes proausteritat, sabien comunicar-les amb convicció clara i posaven tota l'empatia a peu de carrer. Aquest tarannà sembla gairebé impossible per a l’actual canceller, que prové del món fred i distant de les altes finances.

"Si havien d’aplicar mesures impopulars o reformes proausteritat, Merkel i Kohl sabien comunicar-les amb convicció clara i posaven tota l'empatia a peu de carrer"

Alemanya continua sent un dels països més productius del món i ella sola genera el 30% del PIB de la zona euro. La riquesa agregada d’un país, però, no sempre es distribueix equitativament entre els seus habitants, i la percepció individual de progrés del país va per barris. Fa anys que l’OCDE observa que la renda disponible de la classe mitjana, tal com passa en molts països, creix a Alemanya modestament des de la reunificació.

Pel que a l’ascens d’Afd (Alternativa per Alemanya), hi ha molta literatura econòmica al voltant del concepte “Losers of globalization”. A Alemanya hi ha evidència sobre les persones que es perceben com a perdedores del procés de globalització econòmica: tenen una probabilitat molt superior de votar l’AfD. Això explica per què els seus resultats electorals són molt superiors als estats més deprimits del país, els de l’est. Aquesta percepció també està relacionada amb ingressos baixos, menor nivell educatiu i treballs de menor qualificació.

Si vols saber-ne més

 

   

Ramon Tremosa-Chesterton, Saxònia, Putin

Les reconversions industrials a l’est d’Alemanya no només alteren salaris: fan perdre valor a les professions tradicionals i afecten la manera de viure i la identitat social. El diari Die Zeit explica que l’èxit de l’AfD no es pot entendre únicament a partir d’una menor renda disponible: incorpora també la por de perdre l’estatus i a perdre oportunitats laborals futures, en un context de molt ràpida digitalització, transició energètica i transformació de la indústria.

Alemanya ha estat un dels grans guanyadors de la globalització. El seu model econòmic s’ha construït sobre la indústria, les exportacions, les cadenes de valor europees i el comerç internacional. Durant dècades, tot el país compartia un mateix anhel: vendre al món permet mantenir el nivell de vida alemany i el seu estat del benestar.

Aquesta obertura a l’economia global, però, ha produït guanyadors i perdedors. Un país pot beneficiar-se enormement del lliure comerç i, alhora, generar amplis grups socials i territorials que pateixen la globalització i la perceben com una amenaça. Des del sector públic no s’ha sabut, i això val per a tot Europa, compensar de manera eficaç les deslocalitzacions industrials patides per les bosses de “perdedors” de la globalització.

"Un país pot beneficiar-se enormement del lliure comerç i, alhora, generar amplis grups socials i territorials que pateixen la globalització i la perceben com una amenaça"

2.- A Suècia, en canvi, les eleccions continuen mostrant diferències territorials entre zones urbanes, de més renda, més educades i internacionalitzades, i algunes àrees rurals o perifèriques, on pesa més la distància respecte dels centres més dinàmics, que a Suècia són les zones costaneres del sud-est.

Articles recents basats en els darrers cicles electorals suecs mostren com els votants més educats i amb renda més alta tendeixen a preferir menys barreres al comerç: els residents urbans són més favorables al lliure comerç i menys partidaris de les barreres a la immigració que els residents rurals. Això encaixa prou bé amb la geografia econòmica sueca.

El lliure comerç és un bon marcador de cosmopolitisme econòmic, però ara no és la variable que millor explicar el creixement dels vots a la ultradreta sueca. La immigració avui funciona de manera emergent: les actituds sobre immigració tenen un component que no queda explicat simplement per renda, educació o ideologia econòmica. El “conflicte” percebut sobre la immigració és el que explica una part més directa del vot als SD.

A Suècia, finalment, hi ha també un element que l’agència Reuters ha detectat: entre 2022 i 2026, la ultradreta ha passat a ser part integrant de la majoria parlamentària que sostenia el govern de Kristersson. Alguns dirigents dels SD han reconegut després de les eleccions com el fet de passar de partit outsider a soci de govern havia erosionat una part dels seus votants antisistema.

"La ultradreta ha perdut el 15% dels vots a Suècia per haver compartit la responsabilitat de governar"

La ultradreta ha perdut el 15% dels vots a Suècia per haver compartit la responsabilitat de governar. Tal com ha passat a Finlàndia dues vegades des de 2011, quan la ultradreta governa o dona suport al govern esdevé un partit com els altres i perd l’aura de partit immaculat i infal·lible. No hi ha solucions màgiques ni fàcils quan es governa un país.

El cordó sanitari no sembla funcionar per aturar l’auge electoral de la ultradreta. Els països escandinaus (Suècia, Dinamarca, Finlàndia) mostren que és possible contenir-la i com fer-la recular.