Una vaga reflexió

Aquestes setmanes tots els diaris i informatius estan plens de notícies de revoltes i aldarulls a totes les ciutats d'Europa. Són situacions que ens fan pensar i ens fan reflexionar sobre què carai està passant a la nostra societat, que hi ha tantíssima incertesa però també tantíssima insatisfacció. S'ha de ser molt optimista i tenir molta esperança per mantenir, ara mateix, una posició positiva respecte del futur.

En una societat hi ha moltes coses que fallen. Però hi ha una diferència entre les coses que no se solucionen perquè no es poden solucionar i les que no se solucionen perquè no hi ha una voluntat que siguin solucionades. No parlo només de la situació econòmica en general, sinó també de moltes altres situacions que en realitat només convindrien i necessitarien que algú hi posés un cop de mà.

Una d’elles, per exemple, és la crisi de l’habitatge. Una cosa és que, degut al sistema de l’oferta i la demanda, els preus puguin augmentar sense deixar de ser assequibles; i una altra de molt diferent és que la població destini més del 50% a pagar el lloguer, que els joves no es puguin independitzar fins a edats molt avançades o que l’única manera que molts tinguin de fer-ho sigui heretar el pis de l’àvia morta.

A la reivindicació s’hi sumen moltes altres causes socials: salaris dignes, una reducció de la jornada laboral, protegir la salut i la seguretat a la feina, i avançar cap a una societat més justa i igualitària. Els diferents sindicats s’han organitzat al voltant d’aquest fet, com també s’hi han sumat institucions i grups activistes.

"Hi ha una diferència entre les coses que no se solucionen perquè no es poden solucionar i les que no se solucionen perquè no hi ha una voluntat que siguin solucionades"

Per aquest motiu s'ha demanat una vaga general. I no és una vaga general com qualsevol altra, en el sentit que és una vaga general per reclamar drets i dignitats, sinó que és una vaga general perquè ha arribat un moment en el qual les nostres societats postcapitalistes, les societats del benestar, les societats que et garantien que mai et moriries de fam, que sempre tindries un sostre, en fi, societats marcades pels valors claus de la socialdemocràcia han acabat dient-te que no, que al final això dependrà de l’economia de mercat. Una economia que, com hem pogut veure en les últimes dècades, sense control estatal només porta a fer que els rics siguin molt més rics i els pobres, molt més pobres.

Tenim persones que van a l'espai a berenar i persones que no poden berenar ni saben com s'ho faran per donar el berenar a les seves criatures. No és just, no són aquests els principis de justícia que nosaltres volem marcar en les nostres societats. I és per aquesta raó que tanta gent va a la vaga general.

Les vagues generals són una herència del sistema de protesta ciutadana del segle divuit i dinou. Són una manera d'aturar el sistema econòmic per dir que fins que això no es resolgui nosaltres no farem res. És clar que per tal d'aconseguir alguna cosa, la vaga general normalment s'ha d’estendre i normalment ha de bloquejar alguns sistemes econòmics que siguin claus. Però s’ha de començar per un pas, i un pas ferm des de tots els sectors pot ser un bon començament.

Si vols saber-ne més

 

   

Ariadna Romans-La protesta, la queixa, i la molèstia

Informació sobre la vaga en podreu trobar a tot arreu, però penso que en moments de vaga, més enllà de manifestar-nos, és important formar-nos sobre els nostres drets (encara) democràtics. I una excel·lent manera de fer-ho és llegir filosofia. Per això, abans de tancar l’ordinador, m’agradaria recomanar l’obra de Joan Vergés, La protesta i la queixa, de qui ja hem parlat en alguna ocasió en aquestes columnes. No només és un llibre molt bo escrit amb molta gràcia, sobre quina és la posició que volem prendre davant d'aquests esdeveniments polítics col·lectius. Si no aneu a la vaga, per les raons que siguin, crec que una bona alternativa és asseure’s a llegir les paraules de Vergés. Però, és clar, aquesta només és una vaga reflexió sobre l’assumpte.