La bellesa com a factor generador de riquesa

01 de Novembre de 2025

En dos dies seguits hem tingut ocasió de trepitjar un parell de panots barcelonins relacionats amb la cultura, la bellesa, l'economia i, en definitiva, la felicitat. Un a la llibreria Ona. L’altre a l'hotel Seventy. El de la llibreria Ona va ser dimecres 29 d’octubre en una nova sessió d’Intermèdia Cultura dedicada al “col·leccionisme, la cultura i l'economicisme”, amb en Tatxo Benet de figura invitada i la suspensió del seu museu de l’Art Prohibit com a teló de fons de la conversa que vam mantenir en una tarda plujosa, en presència d’uns 40 membres de la comunitat de clients i amics d'Intermèdia.

Entre ells, els assessors bancaris Ignasi Camí i Enric Santamaria, els advocats Montse Piñol, Joaquim Jubert, Joan Eduard Rodés i Jordi Bonet, l'exjutge Josep Niubó, els assessors d'empresa Xavier Pérez Farguell i Enric Pérez Díaz, l’arquitecte i pintor Marcià Codinachs, l'empresari Ramon Felip, els periodistes Jesús Conte i Jordi Fortuny, el fotògraf Joan Reig, l’exdirector de Sensus Adrià Presas, els biòlegs Rosabel Casajuana i Eduard Cruells i altres notables professionals amb inquietuds culturals i antiga vinculació al món dels negocis.

"La bellesa és terapèutica"

La primera qüestió plantejada a la conversa, òbviament, va fer referència al mot “economicista”, inclòs al títol pel mateix Tatxo, que segons els diccionaris vol dir “criteri o doctrina que concedeix primacia als factors econòmics per damunt de qualsevol altre” i que segons el periodista-empresari no serveix per definir els objectius de la seva vocació de col·leccionista. Segons Benet, fer una col·lecció sota aquest criteri és un error, atès el valor extremadament variable dels objectes col·leccionables.

D’acord. Però llavors perquè fer-ho? Doncs pel simple plaer de fer-ho i sobretot de compartir-ho. Benet està convençut que la visió del seu Museu finalment clausurat a causa d’un escarni aliè al contingut de la mostra que ningú va voler aturar, va servir, per damunt d’altres consideracions, per eixamplar la capacitat de tolerància dels barcelonins, cosa que no va ser possible fer a Andorra ni a Itàlia on estava previst exposar la col·lecció.

D’altra banda, la creació d’aquella col·lecció que avui dorm la son dels justos finalment també va ser censurada. En un magatzem, va fer que es parlés de Barcelona a tot el món, a tall de gran espot publicitari no especialment buscat, que va posar el nom de la ciutat al capdamunt de la civilització i la convivència. Seria "economicista" explicar internacionalment que Barcelona és la ciutat més tolerant del món?

Una ciutat que de tant en tant s'emprenya com una mona i que històricament va ser definida com La Rosa de Foc, per exemple? Doncs sí. Jo diria que sí, sempre que no se li toqui el voraviu, i encara que la tolerància sigui un producte tan difícil de mesurar.

La bellesa d'Anna Gener

Anna Gener Surrell, CEO de Savills Barcelona | Cedida

L’altre panot va ser el dia abans, dimarts 28, quan la gran prescriptora d'opinió pública Anna Gener va presentar per primer cop el seu llibre Sobre la belleza, apuntes de arte, arquitectura y ciudades, publicat per Libros de Vanguardia, davant d’un públic realment entregat.

Un públic també constituït per professionals de diferents disciplines, com els advocats Montse Piñol i Pere Comas, la primera tinent d’alcalde Eugènia Gay, l’empresaria Immaculada Amat, el president de Pimec, Antoni Cañete, l’economista Oriol Amat, la directora general de l'Agència Catalana de Turisme Arantxa Calvera o l'executiva tecnològica a Openchip, Therese Jamaa, que anaven sentint com els hi anava disminuint el seu particular brogit mental a mesura que l’escriptora-oradora anava desenvolupant, en veu molt baixeta, la seva teoria.

Quina teoria? Doncs, senzillament, que la bellesa és terapèutica. Que cal gaudir-la cada dia com fa ella, que cada dia penja una pintura a Twitter (bé, diguem-ne X) per començar bé la jornada amb aquesta gimnàstica mental. Una mena de meditació compartida, abans de començar la lluita diària.

Sembla evident que una lluita sense bellesa seria sens dubte molt més desagradable. D'aquí la conveniència o millor dit, la necessitat, de crear entorns de treball estèticament agradables, tant externs (arquitectura i urbanisme) com interns (decoració i interiorisme). I això té un valor econòmic encara que no sigui “economicista”? Sí, el té en forma de convivència, productivitat, increment del valor patrimonial dels béns immobles o disminució de la despesa sanitària, per posar només alguns exemples.

"Sembla evident que una lluita sense bellesa seria sens dubte molt més desagradable"

La qüestió és fer-ho sense perjudicar drets fonamentals a l'habitatge de persones vulnerables que també se n'han de poder beneficiar de la regeneració de barris i ciutats, com històricament ha passat a Barcelona abans del boom del turisme i de la instal·lació massiva de professionals estrangers expatriats a casa nostra.

Qui pot dubtar d'aquests beneficis?

No pas la bella Anna, que, per cert, és executiva en cap de la consultora immobiliària Savills, fundada a Londres i amb seu estatal a Madrid, ni el periodista, empresari i nedador de fons (cada dia neda uns 2.000 metres a la piscina de casa seva) Tatxo Benet. Dos grans creadors de riquesa, tangible i intangible, enamorats de Barcelona, de la bellesa i de la bellesa de Barcelona.

Que tampoc és tan difícil.