Els gegants de l'escena barcelonina
19
de Juliol
de
2025
Hi ha autors literaris -la pràctica majoria- que escriuen/escrivim fent servir la ficció com a cortina de fum per explicar històries reals basades en vivències pròpies. Reinterpretant-les, això sí. Fent-les anar més enllà de la pura realitat, fantasiejant sobre com haurien anat les coses si haguessin anat com ells/nosaltres o els seus/els nostres personatges volien.
I també hi ha actors que es poden permetre el luxe de triar personatges on es miren confortablement al mirall, sabent que s’agradaran i agradaran als espectadors. Bingo!
Si vols saber-ne més
És el cas de Josep Maria Pou, d’una banda, i Emma Suárez per una altra. Pou interpreta magistralment a un personatge gal·lès d’origen noruec que va viure entre 1916 i 1990 i va ser espia i pilot militar de l’aviació britànica abans de convertir-se en un gran escriptor de contes infantils (Les bruixes, Matilda, Charlie i la fàbrica de xocolata...), famós per dir sempre el que pensava.
Suárez, per la seva banda, interpreta a l'escriptora Carmen Martín-Gaite a El cuarto de atrás, un esforç abstracte i gegantí per entendre's a ella mateixa en temps de transicions en un d'aquells contextos de canvi social i polític que tant agradava expressar a les companyies de teatre universitari i independent dels anys 80, que sembla que encara els continua agradant.
Un fa teatre català, realista i directe, i l’altra fa teatre madrileny, simbòlic i “experimental”, tan del gust d’altres grans professionals com són o han estat Mario Gas, Emma Cohen, Cristina Fernández Cubas, Gustavo Hernández, Carles Velat, Carlos Trias, el també recentment traspassat Miguel Agustí i tants altres companys i amics de la facultat de Dret de fa gairebé 60 anys.
Un al Romea i l’altra al Goya. Dos públics tal vegada diferents però amb dos Gegants, un Gegant i una Geganta, al capdavant de cada proposta. Acompanyada en el cas de l’Emma Suárez, d’una magnífica Nora Hernández i d’un correctíssim Albert Iglesias en el paper d’“home misteriós” d’aspecte vintage.
"És just generalitzar les crítiques? S’hauria enfrontat Dhal amb els seus editors americans si la polèmica de les seves declaracions no s'hagués produït quan ja era un autor consagrat i productiu?"
El personatge real interpretat amb realisme (i una mica de mal humor, marca de la casa) per en Pou va ser un home que, horroritzat pels atacs de l'exèrcit israelià al Líban durant la guerra de represàlia de 1982-1985, en la que van morir unes 20.000 persones, moltes d'elles, infants de l’edat dels lectors dels seus llibres, va començar a malparlar, sense distingir ni poc ni gens entre jueus, israelites i sionistes. Un tema ben actual, per cert.
Gegant (un títol ben adient per qualsevol personatge que interpreti Pou, llevat del que va fer a Parenostre), és el títol de l’obra que representa actualment, amb Victòria Pagès, Pep Planas, Clàudia Benito, Aida Llop i Jep Barceló, dirigits per Josep Maria Mestres, que són els seus excel·lents acompanyants escènics.
I Isabel Vidal, genial directora general del grup Focus, Josep Maria Flotats, Emma Vilarasau, Jordi Bosch, Joel Joan, Àlex Casanovas, Fèlix Riera, Josep Martí Blanch, Camil Ros i la resta d’una platea plena a vessar van ser els que s’hi van deixar les mans pelades de tant aplaudir-los al final de l'obra, mentre planava sobre la sala un seguit de preguntes no formulades: És just generalitzar les crítiques? S’hauria enfrontat Dhal amb els seus editors americans si la polèmica de les seves declaracions no s'hagués produït quan ja era un autor consagrat i productiu?
"Gràcies a l’esforç d’un món de gegants com és el del teatre a Catalunya, l’any 2024 es van enregistrar 3.118.673 espectadors només a Barcelona"
Probablement no ho sabrem mai, però la veritat és que Pou ens acosta a un escriptor excepcional que fins i tot ha estat revisat recentment (any 2023) per uns editors que han gosat suprimir dels seus llibres algunes de les seves expressions políticament més “incorrectes”, com ara gras (fat), lletja (ugly) o boig (crazy). I que Suárez ens exposa un món ple de dubtes existencials que dissortadament nosaltres, malgrat el pas del temps, tampoc sabem resoldre.
El que sí que sabem és que gràcies a l’esforç d’un món de gegants com és el del teatre a Catalunya, l’any 2024 es van enregistrar 3.118.673 espectadors només a Barcelona, que van permetre una recaptació de 92.794.694 euros, uns 6.663.168 euros més que l'exercici anterior. Quasi un 10% d’augment interanual.
Cosa que demostra que la cultura de qualitat, sigui abstracte o realista, catalana o castellana, és un element dinamitzador de l’economia.
I a més a més, t’ho passes bé.
Què més volem?