Píndola filosòfica: Fer olor d’aeroport i altres manies de l’edat

Hi ha sensacions desagradables a la vida, i després l'olor estranya que fas després de volar durant moltes hores en un avió. És una barreja de suor resclosida, de brutícia no aberrant perquè, al cap i a la fi, l’única cosa que has fet és estar asseguda durant molta estona amb moltes persones en un espai molt petit a una alta pressió per trobar-se a una gran alçada respecte a on m’agrada ser a mi: a terra ferma. Quan ho explico tothom em diu que això són manies, que en realitat no faig tanta pudor com em sento a mi mateixa i segurament és resultat de sensacions estranyes de quan estàs cansada. Però què voleu que us digui, per a mi aquesta sensació és ben real.

Avui, per primer cop a la vida, m’he dutxat en un aeroport. La meva mentalitat de comarques no sabia ni que es podia fer, això. No tenia ni idea que hi havia una situació a la vida en què es podien pagar dotze euros per una dutxa que, en moments de jet lag i sensació de stickiness, poden renovar-te l’ànima. Suposo que té raó el meu avi i ja està tot inventat. Potser el que passa és que hi ha països que tenen més consciència del benestar que els altres. Sigui com sigui, aquesta dutxa m’ha vingut de meravella, i és que després de més de vint hores de viatge, no hi ha res millor que fer olor de vainilla, o de monoi, o de coco, o de cotó blanc, o de roses fresques.