Píndola filosòfica: La vida contradictòria

Si una cosa costa d’empassar és el fet que la nostra vida sempre serà contradictòria. Per molt rigoroses que moralment puguem intentar semblar, sempre ens trobarem en un moment en què hi haurà una peça que no encaixi, una eina que sobri o una resposta que ens manqui. No hi podem fer res, perquè la vida és així, però acceptar que les coses no sempre tindran la coherència que anhelem o necessitem costa d’assumir.

En la majoria de les ocasions, penso que ens frustrem davant de les contradiccions no perquè no entenguem el que passa, sinó perquè no passa el que volem que passi. I acceptar que t’has d’engolir una realitat que no t’agrada no és fàcil per a ningú. En la societat del “si vols, pots”, no portem massa bé això de no poder fer res amb les nostres circumstàncies, d’acceptar el que ens ve donat sense cap potencial de gran canvi. Per això, per exemple, els i les activistes pateixen tant. Per això, potser, els joves d’avui se senten frustrats davant d’una crisi de mil puntes que els ataca per tot arreu mentre tenen accés a tota mena d’informació per contrarestar-la. Potser per això hi ha gent més ensopida, més depressiva, més trista. Perquè no hi ha decepció més gran que arribar al final de l’equació i veure que, per molt esforç o per molta preocupació que un tema et comporti, el que tu hi facis no serà una gran diferència del resultat final.