Píndola filosòfica: Filosofia moral per a remordiments de consciència climàtica

Aquest any he viatjat molt. Massa, si soc franca. Tot ha estat per una combinació de viure fora i voler veure a la família, de compromisos laborals a Barcelona, i viatges per feina. També hi ha hagut viatges híbrids, que han estat meitat per plaer, meitat per raons laborals. Malgrat estar molt agraïda de poder fer totes aquestes voltes, i essent conscient del privilegi que això suposa, no hi ha viatge que no hagi agafat amb un remordiment de consciència climàtica. Les emissions d'un vol comercial es carreguen absolutament el meu ús de la bicicleta per quasi tot on puc anar, que no necessiti el tren, la meva feina acadèmica per millorar la consciència i el coneixement sobre el nostre clima o qualsevol de les manifestacions, propostes polítiques o grups en els quals participo. Tots marxen volant pel motor del combustible.

La consciència de la contaminació que suposa pujar a un avió fa que cada cop que n'agafis un et plantegis si realment el necessitaves, aquell viatge. La resposta és complicada, perquè si ens posem primmirats podem dir que tots són necessaris o que, en realitat, cap d'ells ho és. Tant podríem dir que hem de viatjar menys com justificar que ens movem per motius emocionals, per veure a la família, per oportunitats laborals. A tots podríem dir que no i a tots hauríem de dir que sí. Però aquí l'argument moral de si responsabilitat individual o col·lectiva, de si hi ha unes raons més importants per generar un alt grau d'emissions o no, si mentre existeixen els jets privats no cal que ens mengem la closca, si hem de renunciar a conèixer el món només per evitar continuar contaminant-lo com la nostra espècie ha fet durant molts anys. No és fàcil, prendre aquest tipus de decisions, i encara menys quan vius a un altre país i treballes en el sector internacional. Per això, davant la culpa i els remordiments de consciència climàtica, el que ens fa falta és més filosofia moral.