Persones divertides

Ahir vaig anar a una xerrada d’un senyor molt savi. Un senyor que és filòsof, i que és conegut arreu de casa nostra per ser un dels grans traductors d’autors com John Rawls a la llengua catalana. Que ha escrit llibres de divulgació, llibres pesats i feixucs, que fa classe a la Universitat de Girona a la càtedra Ferrater Mora des de fa més temps del que recordem. Sí, vaig anar a escoltar a Joan Vergés i Mestre. I hi vaig anar acompanyada d’una senyora que també me n’ha ensenyat moltes, de coses: la meva mare.

Durant la xerrada escoltava al ponent de manera vertical i a la meva mare de manera horitzontal. Va ser divertit, perquè tots dos són divertits a la seva manera, però també va ser un moment de complicitat i de connexió: amb allò que et connecta al cap, i amb allò que et connecta al cor. Moltes vegades, segurament per una necessitat de control, no ens permetem connectar les diferents parts del nostre enteniment. Per això va ser un moment bonic, valuós i inesperat. D’aquells que no passaran a la història, però es recordaran sempre.