Píndola filosòfica: Quan dos universos es creuen

Quan vius a fora i tornes a casa acompanyada, sovint sents que dos universos es creuen. La teva realitat d’allà i la teva realitat d’aquí, de cop i volta, estan jugant a cartes al menjador de casa els avis, prenent alguna cosa en una terrassa o fent observacions sobre l’estil arquitectònic de la catedral de Girona. De cop i volta, alguna cosa es creua al teu cap, on dues coses que no s’havien combinat mai ara conviuen en harmonia i, d’aquí poc, tindran records plegats.

Aquest moment, però, també té una cara trista. Saps que les teves realitats, més enllà de moments puntuals, romanen apartades; que tens una mica de vida aquí i allà que mai acabaran de poder tancar un cercle petit. És bonic per la part de l’abundància, però menys pràctic si vols que tot connecti al cent per cent. Tot i això, jo aquesta setmana estic contenta, perquè dos dels meus universos s’han creuat i tot ha anat bé.