Píndola filosòfica: Incompetència instrumentalitzada

Des de fa dies estic observant com ens relacionem amb els nostres companys de feina. La manera com parlem entre nosaltres, el tracte i complicitats personals, però també les dinàmiques de gènere i de com ens repartim les tasques. En general, i sense ser cap notícia destacada, les tasques organitzatives recauen molt més sobre les dones. Si bé a la meva feina tinc la sort que hi ha una certa consciència del que són els rols de gènere, encara arrosseguem algunes dinàmiques que costa d’erradicar. Tanmateix, aquest problema té una possible solució; el que no en té (i em frustra enormement) és allò que es coneix com a incompetència instrumentalitzada.

L’altre dia estava ordenant els pòsters resultats d’una crida a la participació per a la conferència que estàvem organitzant. Per fer la vida més senzilla a tothom, jo havia preparat una plantilla. La tasca dels participants no era altra que entrar els seus textos a la plantilla i enviar-m’ho perquè jo ho pogués enviar a la impremta. Tot anava bé fins que un dels participants havia enviat una plantilla clarament mal ajustada. En un correu li vaig comentar que havia de modificar algunes explicacions, perquè les línies cobrien la part del text i no es podia llegir. Amb tota la barra del món, em va respondre que ell no sabia com anava la plantilla i que si ho podia fer jo per ell, que segur que ho faria molt millor.

Em vaig quedar de pasta de moniato. Després vaig mirar el seu LinkedIn i vaig veure que era una persona amb un doctorat. Josep Antoni, si has estat capaç d’estudiar quatre anys per escriure un text de més de 300 pàgines que no es llegirà ningú, et pots mirar un tutorial a YouTube sobre com no escriure a sobre d’un quadre de text. Així doncs, la meva resposta va ser que no, que jo no ho podia fer, però que estava segura que se’n sortiria. Al cap de dues hores tenia un correu nou, amb la plantilla ben modificada i amb totes les revisions que li havia demanat. Potser, al capdavall, la tasca no era tan difícil; només calia que algú li fes entendre que allò era responsabilitat seva.