Píndola filosòfica: Optimista per manca d’alternativa

La COP-30 del Brasil ja havia generat prou incerteses abans de començar. Tanmateix, la COP ha aconseguit fins i tot decebre aquells en qui encara creuen en ella. Aquest any, a causa dels pocs acords que s'han generat en aquesta trobada internacional, molts han pujat en qüestió si realment necessitem una COP, i encara més després de 30 que s’han mostrat, si bé progressant cap a una transició ecosocial justa, insuficients en els seus acords i el els seus objectius.

És inevitable sentir-se decebut quan els passos que es fan endavant són únicament superficials i no responen als canvis i les transformacions que realment necessita un sistema per anar endavant i salvar-se, sobretot, de l'amenaça d’un canvi climàtic que ja és impossible de negar. Per això, moltes persones han començat a posar sobre la taula la possibilitat d'eliminar-se una COP. Però jo em pregunto, què passaria si no tenim una COP? I és més, si deixem aquest espai buit, algú l'omplirà? I de quina manera l'omplirà? És evident que el sistema actual falla, però també és evident que no hi ha massa altres formats que poguessin satisfer la causa climàtica tal com ho està fent l’actual COP. Atenció que amb això no pretenc ser conformista, ni tampoc dir que el sistema actual és perfecte, però sí que és veritat que el pensament de canviar amb la COP és extremadament perillós pels temps que corren.

"És inevitable sentir-se decebut quan els passos que es fan endavant són únicament superficials i no responen als canvis que realment necessita un sistema per anar endavant i salvar-se"

Estem en un moment de regressió política, de crisi financera, on els valors d’allò que hem posat sota el paraigua de woke (que no vol dir res més que voler fer un món més just per totes les persones), estan atacats per pensaments com l'extrema dreta, com tornar els valors tradicionals o, fins i tot, per aquelles persones que consideren que expandir els drets i lluitar pel benestar futur de les noves generacions és innecessari. I si ara deixéssim un espai buit, no crec que es tornés a omplir de la mateixa manera que la COP, ni tampoc que les persones que l’ocupessin compartirien els mateixos pensaments o es trobessin en les mateixes circumstàncies que la gent de la COP.

Aleshores, és cert que és una eina imperfecta i que hauria de ser molt més incisiva i ferma en allò que exigim als nostres governants i a les principals empreses multinacionals, especialment pel que fa a termes que no hem pogut utilitzar, com ara combustibles fòssils. Així i tot, crec que és important reconèixer que disposar d’un espai on activistes climàtics i persones que no estan gens d’acord amb l’abordatge del canvi climàtic es puguin trobar a escala mundial, malgrat els costos, les despeses i les frustracions que comporta, no és un luxe que ens puguem permetre perdre ara mateix.