Píndola filosòfica: Els innegociables

Hi ha coses a la vida que no estic disposada a negociar. La llibertat d’escollir, el contacte amb la natura, viure en una ciutat on em pugui moure caminant o en bicicleta, una feina flexible, estar a prop dels amics i persones estimades. La llista es pot allargar o escurçar segons la persona, el moment vital o les possibilitats reals d’existència, però tots tenim algunes coses que no estem disposats a donar o afluixar.

Em fa gràcia ser en un lloc on el poble ha acordat que vol ser una ciutat de transició i viure en comunitat a partir dels valors de la sostenibilitat, la solidaritat i la localitat. M’agraden aquests espais perquè, malgrat que també tenen les seves pegues, mostren que un canvi de sistema és possible. O, si més no, que millorar la nostra societat no és tan difícil com pensem. M’agrada observar com viu la gent aquí i pensar en quins són els seus innegociables. I penso en qui, podent viure mirant els seus fills banyar-se en un bassal jugant amb altres criatures un dimecres qualsevol, voldria portar-los a una escola elitista al mig d’una gran ciutat. No hem de tenir els mateixos innegociables, això per descomptat.